Societat

Seguint el traçat del «Feliuet»

La ruta del carrilet per la via verda, de 40 km de suaus pendents i revolts, segueix el trajecte de l'antic tren de via estreta que unia Girona amb Sant Feliu de Guíxols entre 1892 i 1969

La ruta del carrilet, de Girona a Sant Feliu de Guíxols, constitueix una magnífica passejada pels paisatges rurals de la plana gironina i empordanesa salvant els suaus pendents de les Gavarres i del massís de Cadiretes i deixant-se portar, durant el tram final, pel suau declivi de la vall del Ridaura fins a l'arribada al mar. Amb un pendent suau des de Girona fins a Sant Feliu de Guíxols (15 m), i assolint el punt més alt a Cassà de la Selva (136 m), el traçat permet conèixer dues comarques, el Gironès i el Baix Empordà, des de la conca del Ter fins a la vall del Ridaura, passant per la depressió de la Selva. En definitiva, una excursió fàcil, a l'abast de la majoria de practicants, sobre un ferm regular. Això sí, com que és un recorregut lineal, cal preveure el sistema de retorn.

El recorregut comença a Girona, a la plaça dels Països Catalans, just en el punt d'origen de la carretera de Quart (C-250). Ja a la plaça cal buscar la senyalització de la Via Verda al costat del riu Onyar. A partir d'aquí ja es pot començar la ruta seguint els indicadors de la via verda en direcció est. Al quilòmetre 1,5 s'arriba al barri de la Creueta, on el ferrocarril va donar servei a una fàbrica de farina. Des d'allà, la via verda continua per un recte terraplè que travessa una bonica plana a les ribes de l'Onyar, al qual s'arriba després de creuar l'autovia A-2 per sota descrivint una ziga-zaga. Tot seguit es continua recte, cap al sud, fins a arribar a Quart. La seva estació és la primera mostra del bon estat en què es conserven la majoria de les estacions d'aquest carrilet. Molt a prop s'hi troba un centre BTT, punt de referència i suport als que gaudeixen de la natura en bicicleta tot terreny. El tram urbà per Quart continua fins a arribar a un encreuament de carreteres, que enllaça amb el traçat ferroviari original. Després de creuar la riera del Corb, s'arriba al baixador de Llambilles (km 8), una altra mostra de la perfecta conservació dels vells immobles ferroviaris.

A partir d'aquest punt, la via continua el seu traçat recte sota l'ombra d'una agradable arbreda. Després de passar la zona de can Torrent, el recorregut dibuixa un gran arc, en el qual es trobava el desaparegut Baixador de Llebrers (km 10). Finalment s'arriba al polígon industrial de Cassà, que es creua per un carril bici de color verd, sobre la vorera, i que dóna accés al centre de la població. Aquí es troba l'estació de Cassà (km 14), que sorprèn pel seu impecable estat de conservació. Algunes travesses ferroviàries defineixen els camins del parc, que també disposa de lavabos i fonts.

L'agradable travessia per Cassà de la Selva continua sobre el traçat del ferrocarril, convertit en un carrer que desemboca en un terraplè d'inequívoc sabor ferroviari. A 6 km de Cassà, i després de creuar dos passos a nivell, s'arriba a l'estació de Llagostera (km 21), ara restaurada, un bon punt per fer una parada, beure i menjar aprofitant el parc que s'estén al seu costat. Aquesta segona part del traçat transcorre per la vall del Ridaura, que separa el massís de Cadiretes, al sud, del massís de les Gavarres i que, amb un desnivell suau, connecta amb el mar.

Després del descans es pot continuar la ruta, que topa amb la carretera C-253, per un nou traçat de via verda que permet avançar sense problemes. Des d'aquí s'arriba al nus de carreteres amb la C-250, que es creua sota un dels ramals de la carretera. Una mica més enllà la via se separa de la carretera, cap a l'esquerra, iniciant el tram que, amb final al baixador de Font Picant (km 29) és, sens dubte, el més bonic del recorregut. La via transcorre fins a Santa Cristina d'Aro, i d'aquí a Castell d'Aro, per un tram paral·lel a l'asfalt, però ben separat dels cotxes. La petita estació de Castell d'Aro, al km 35, reserva una de les sorpreses més interessants del recorregut.

Després de l'estació, la via gira clarament al sud, creua el Ridaura i la carretera C-31, cap a Palamós, i supera els suaus pendents dels puigs del Molí de Vent i de les Bateries per baixar, finalment, cap a Sant Feliu de Guíxols, que és el tram final del trajecte.

FITXA DE LA RUTA

Dificultat. Mínima
Quilòmetres. 39,7
Pendent. 0,5%
Paviment. Sauló compactat
Altitud màxima. 136 m (Cassà de la Selva)
Altitud mínima. 0 m (Sant Feliu de Guíxols)
Consorci Vies Verdes de Girona. Avinguda Ramon Folch, 13, 2n. Tel. 972 48 69 50 www.viesverdes.org
Centre BTT de Quart - Punt d'acolliment. Al Local Social. Atenció al públic, caps de setmana i festius, de 9 a 14 h. Tel. 972 46 82 42
Centre BTT de Castell d'Aro - Punt d'acolliment. Avinguda del Carrilet, s/n (antiga estació del Carrilet). Tel. 972 825 151
Oficina de Turisme de Girona. Rambla de la Llibertat, 1. Tel. 972 226 575 www.girona.cat

Les vies verdes

ARIADNA VENTURA

Les vies verdes són itineraris per fer a peu, a cavall i/o en bicicleta que discorren per antics recorreguts de ferrocarril ja en desús. Són vies exclusives per a vianants i ciclistes amb un pendent molt suau, que generalment no excedeix el 3%. Les de Girona s'han convertit en un eix de comunicacions de 125 km, del Pirineu a la Costa Brava, que recorre els paisatges del Ripollès, amb la serralada prepirinenca al fons, travessa les valls de la Garrotxa i la Selva i acosta el viatger a les Gavarres, a cavall entre el Gironès i el Baix Empordà fins a arribar arran de mar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Jornada amb pocs canvis

Barcelona
ROBERT MANRIQUE
VÍCTIMA DE L’ATEMPTAT D’HIPERCOR

“Mil contenidors cremats i cap Hipercor, tant de bo”

barcelona
EL Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Neu al vessant nord del Pirineu

Barcelona

El líder del ‘pilla-pilla’ nega vincles amb neonazis i assegura que volien endurir les lleis antipederàstia

Granollers

Sant Joan de Déu estrena vuit quiròfans amb alta tecnologia i concebuts per ser més confortables per a les famílies

Esplugues de Llobregat

Interrompuda la circulació de trens entre Castellbisbal i El Papiol per un atropellament

Castellbisbal
SALVI FIGUERAS
ENSINISTRADOR DE GOSSOS, FUNDADOR DE LA UNITAT CANINA DELS BOMBERS DE LA GENERALITAT

“S’ha d’entendre que tenir un gos és tenir una responsabilitat”

Santa C0loma de farners
Societat

Un estat real al núvol

Tallinn (estònia)
Societat

Els caçadors volen que es promogui la carn de caça