Societat

JOSEP MARIA SIRVENT

CAP DE SERVEI DE LA UNITAT DE CURES INTENSIVES (UCI) DE L’HOSPITAL TRUETA

“En el segon conte surten, clarament, els coneixements científics”

Autor dels llibres infantils ‘Teresa la Marsopa. Contes per anar a dormir’ i ‘Teresa la Marsopa. De vacances vora el mar’. Originari de la Franja de Ponent, fa anys que viu i treballa a Girona

Doctor en medicina i especialista en medicina intensiva, fa més de vint anys que es dedica al tractament i cura del pacient crític. Ha fet diverses conferències de contingut científic i ha publicat nombrosos treballs d’investigació mèdics en revistes internacionals de prestigi. En els darrers anys ha escrit dos llibres infantils, editats per Babidi-bú i amb il·lustracions d’Anna Grimal.

D’on li ve aquesta afició per escriure contes infantils?
Fa tres anys que vaig decidir que a les hores de lleure podia ser una mica més creatiu. Habitualment faig plats de cuina que presento de forma periòdica en un bloc. I un bon dia vaig pensar en aquells contes que explicava a la meva filla quan tenia quatre anys a l’hora d’anar a dormir. Eren relats que li explicava amb molta salsa i ella es petava de riure fins que finalment s’adormia. Eren històries que havia viscut al meu poble, a la Franja de Ponent. Em vaig inventar uns personatges i els vaig donar vida. De fet, va ser la meva dona la que em va dir que aquelles històries s’havien de deixar per escrit si no volia que es perdessin.
Quins personatges són?
Teresa la Marsopa, Joan de la Virudeta i Arita la Petita. Són els protagonistes de totes les històries. En vaig escriure dotze. Em va costar recordar-los, però amb estones de tranquil·litat vaig trobar les idees generals i vaig donar vida als personatges.
Per què dotze històries?
Dotze és el nombre de mesos de l’any. Les històries segueixen les estacions de l’any. Així era com nosaltres vivíem al poble de petits, sempre en consonància amb l’estació de l’any que era. Dotze també és el nombre de capítols de les sèries de televisió.
Aprofita les hores de guàrdia per escriure-les?
[Riu] Evidentment que no! Afortunadament ja no faig guàrdies perquè soc el responsable de tot el servei d’intensius de l’hospital Josep Trueta de Girona. Els caps de setmana em dedico a fer coses creatives. I això m’omple moltíssim.
Deu ser una bona teràpia.
Sí, és una molt bona teràpia contra l’estrès habitual. I quan ho veus publicat i a més signes llibres per Sant Jordi, com en aquesta darrera diada, que vaig tenir l’oportunitat de fer-ho a les llibreries Geli i 22 de Girona, això omple moltíssim. Tens contacte directe amb els nens.
Es podria dir que té una doble professió. Ha pensat de penjar la bata blanca?
No, no [riu]. És una activitat complementària i no tinc pensat deixar una cosa per l’altra.
Segur que dins del Trueta deu haver funcionat bé el boca-orella entre els companys i els fills dels companys?
Tots han rebut el conte i han quedat molt sorpresos. Tan sorpresos que aquest any he publicat un segon llibre que tracta d’aventures que viuen els mateixos protagonistes però en aquesta ocasió se’n van a prop del mar. També he fet de conta-contes al servei de pediatria del Trueta, per a nens hospitalitzats. Va ser una molt bona experiència que segurament repetiré.
Els dos llibres estan dedicats a la seva filla?
El primer, sí. Però aquest segon està dedicat a un tipus de vida completament diferent del que portem. Els protagonistes porten una vida saludable i ecològica. Parlo dels efectes positius de l’exercici diari, de la dieta mediterrània.
Hi surt el metge que porta dins.
Sí! Els meus coneixements científics estan allà, clarament. Però també parlo, per exemple, de com fer una coca de recapte, dels jocs tradicionals amb equip i com anar a collir mores i fer una melmelada amb la recepta de l’àvia. Activitats molt dolces, molt ensucrades, ho reconec. Però crec que fan falta perquè vivim un estil de vida totalment ràpid, sense pausa. Tot es vol per ara mateix. I aquest llibre és l’antítesi.
Tracta de transmetre uns certs valors vinculats a la vida quotidiana?
No voldria semblar antic i dir que s’estan perdent valors, però és clar que no s’estan cultivant prou.
Com és que ha trigat tant a sortir aquesta afició?
He tingut més temps. La meva professió té molt de creatiu perquè faig conferències, articles en anglès..., i això ja suposa una certa creativitat. Però quan s’arriba a una certa edat, la vessant científica s’estabilitza, i va ser quan va sortir aquesta altra vessant més literària.
La idea és continuar i publicar més contes.
Crec que estaria molt bé fer un tercer conte potser amb uns altres protagonistes. Hi estic donant voltes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els castells, per TV3, la Xarxa i El Punt Avui Televisió

Se signa l’acord per a la difusió televisiva de la temporada, amb el punt àlgid del concurs, a l’octubre

barcelona
 
Societat

Un control judicial que esdevé captiveri

girona
 
Societat

Quan a la revetlla es penca

barcelona
 
societat

Més d’un milió de visites a Sant Antoni

 

Guia ripollesa dels estudis postobligatoris

RIPOLL
 

La Manada ja és al carrer

pamplona / madrid
 
societat

L’Estat persegueix Sitges per la consulta de les Botigues

 
societat

Damià Calvet aposta per unir les Balears al corredor mediterrani

 

SER.GI detecta una dificultat creixent d’accés als lloguers

girona