Societat

DAVID BONDIA

PRESIDENT DE L’INSTITUT DE DRETS HUMANS DE CATALUNYA

“Els drets humans han d’actuar com a motor de transformació”

Convençut que la democràcia s’ha de començar a construir des de baix, creu que s’han fet avenços a escala mundial i s’ha de lluitar per les generacions que vindran més tard

Com va néixer l’Institut?
A l’any 1983, un grup de juristes de Barcelona que volien recuperar els drets que ens havia pres la dictadura, van muntar unes jornades sobre drets humans que van ser el precedent de l’Institut. Som una ONG que lluita pel progrés de les llibertats i de la democràcia al món i treballa amb entitats públiques i privades per expandir els drets polítics, econòmics, socials i culturals per a totes les persones. En aquest context, investiguem i denunciem les vulneracions que es produeixen en aquest camp, fem cursos de formació, i també assessorament a altres entitats, ajuntaments i institucions. Tenim reconeixement a escala nacional i estatal i, des de l’any passat, som membres del comitè executiu de la xarxa europea.
Caminem cap a la recessió?
Creiem que els drets humans han d’actuar com a motor de transformació, i encara que en aquest camp estem en una època de retrocés, no podem tirar la tovallola, hem de ser ferms en el discurs i, fent una lectura constructiva, dir que setanta anys després de la seva proclamació, s’ha fet molt, però també que queda molt per fer. Hem de continuar lluitant tant per nosaltres com per a les generacions que vindran més tard.
Els drets, estan en contradicció amb la idea de democràcia del capital financer?
Els drets humans no tenen preu, ni es poden valorar en funció dels costos, però hi ha hagut governs que els han volgut mercantilitzar sense valorar que la seva aplicació pecuniària sempre seria deficitària per als estats. Si mirem enrere i fem balanç dels darrers setanta, anys podem preguntar-nos quanta gent moria de malnutrició, quin era el nivell d’analfabetisme, com estava l’accés a l’aigua potable o a la sanitat. Encara que no sigui un món ideal, hem de reconèixer que, en matèria de drets humans, s’han fet avenços a escala mundial.
Estem en un moment en què els gestors del poder s’inventen lleis com la “llei mordassa” per espantar la societat civil?
La democràcia representativa, que es la que serveix per arribar al poder, està en crisi, però la democràcia social funciona molt bé. Massa sovint es dona el cas que la població no se sent representada pels polítics o les autoritats, i no s’adona de la capacitat de transformació que té des de la societat civil. Quan en una situació de crisi i falta de respostes, sorgeix la protesta, s’estan utilitzant els mecanismes de la democràcia per restringir drets, però davant les lleis injustes hi ha el dret a la desobediència civil. Ens hem de plantejar quina democràcia volem, la democràcia basada en els drets humans s’ha de començar a construir des de baix.
Com?
Des de la societat civil es poden fer accions transformadores. Massa sovint cal que, perquè, una llei sigui reconeguda, hi hagi hagut una lluita social i que molta gent s’hagi mobilitzat per transformar la realitat. Per exemple el dret a l’aigua, el van defensar els habitants de Cochabamba (Bolívia) quan van sortir al carrer per dir que era un dret comunal, que no es podia privatitzar. La protesta es va estendre per Amèrica Llatina i es va guanyar. Els drets humans són lluites socials.
Quina és la situació dels drets humans a Catalunya?
Que hi hagi gent empresonada per les seves idees és una barbaritat, també és una barbaritat com s’ha portat el procés judicial, com s’està restringint la llibertat d’expressió, com s’està criminalitzant les persones per la ideologia, tot és un cúmul de barbaritats al qual s’ha de donar resposta, i és per això que avui, a les Drassanes, presentem el Pla de Drets Humans de Catalunya, una proposta que a partir dels eixos de referència de la democràcia, recull un total de vint-i-set drets, agrupats en cinc categories, un pla fet i impulsat per les entitats socials, que s’obre a la participació ciutadana –es faran actes per tot Catalunya per discutir el contingut i l’abast dels drets humans– i pensat perquè actuï com un instrument per rebatre els intents de regressió que alguns corrents polítics estan impulsant.
Van donar el premi Solidaritat a Espacio del Inmigrante?
Amb el premi, que s’atorga des del 1987 a organitzacions i o persones que defensen els drets humans, hem volgut guardonar aquesta associació nascuda el 2013 al Raval perquè està treballant en la defensa de les persones migrants que, tot i tenir drets pel fet de ser persones, es veuen castigades per una situació d’especial vulnerabilitat i precarietat i requereixen una garantia específica de drets per poder revertir les circumstàncies que els dificulten viure una vida digna de ser viscuda. Davant discursos i polítiques que qüestionen aquesta realitat, entitats com l’Espacio del Inmigrante són més necessàries que mai. D’altra banda, el premi de comunicació s’ha atorgat a la revisa Masala, centrada en la lluita social.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Decoradors de ciutats

barcelona
AMADOU BOCAR SAM, PRESIDENT ASSOCIACIÓ SENEGALESOS, AUTOR DE LA PERLA NEGRA. FOTO : PAU LANAO
PRESIDENT ASSOCIACIONS SENEGALESOS, AUTOR DE LA PERLA NEGRA, MEDALLA D’OR AL MÈRIT

“La meva novel·la és una història d’amor que vol trencar tòpics”

Barcelona

Sis víctimes mortals en sis accidents per Setmana Santa

Barcelona
LA CRÒNICA

El nou Maig, més segur

Els gremis insten a comprar en parades autoritzades

barcelona

La nova escola Fanals de Platja d’Aro, pel curs 2020/21

CASTELL-PLATJA D’ARO

Suport financer per al projecte educatiu de Drissa

girona

Plataforma Educativa premia Oscar Camps

girona

Mutua Terrassa edita un conte per als nens que han de ser operats

Terrassa