Societat

Eleccions municipals

Moralment dubtoses

Tot i les crítiques rebudes, el PSC i el PP continuen presentant llistes fantasma, formades per gent que no té vinculació residencial ni familiar amb el municipi per què es presenten

Ho fan per obtenir més pes a les diputacions i els consells comarcals i també més subvencions

La figura és legal, però els rivals asseguren que és una estafa

El popular Enric Millo defensava el 2015 que tots els vilatans tenien dret a poder votar les seves sigles

El proper 26 de maig, al poble empordanès de Vilopriu, els vilatans que sentin que el PSC són les sigles que més els representen es trobaran amb la paradoxa d’haver de votar una persona que no resideix ni té contacte diari amb el municipi, ja que l’alcaldable socialista és el director de l’àrea de territori de l’Ajuntament... de Badia del Vallès. Les anomenades llistes fantasma –candidatures formades per persones que no viuen al poble que aspiren a governar ni hi tenen cap vincle familiar– han tornat amb força aquests comicis municipals, tot i la polèmica que sempre les ha envoltades. Estan emparades per la llei orgànica del règim electoral general, però, per tothom menys pels partits que en fan ús, són èticament dubtoses.

“Aquestes llistes intenten introduir-se en tots aquells pobles on, en el passat, havien tingut representació i ara no són capaços de trobar candidats que la vulguin assumir. Les raons de fons de per què els grans partits, PPC i PSC, opten per aquesta pràctica no justifica aquesta burla a la democràcia”, denunciava, fa uns dies, Dolors Costa, tinent d’alcalde de Campdevànol i alcaldable de la llista liderada per JxCat, a El Ripollès Digital. Com continuava Costa, aquest recurs “artificial” demostra que aquests partits “no són capaços d’entendre el canvi de pluralitat política de la societat, resistint-se a perdre aquella hegemonia que un dia van abanderar”.

Se’n parla poc en campanya, però sí que hi ha crítiques a través d’articles d’opinió com aquest i també al gran àgora del nostre temps, les xarxes socials. La setmana passada, va ser l’alcaldessa de Sant Climent Sescebes i candidata d’ERC, Olga Carbonell, qui carregava a Facebook contra les llistes fantasma del PSC a l’Alt Empordà. Els socialistes han presentat sis llistes amb persones que no resideixen als municipis per què es presenten, però, per Carbonell, la pràctica és especiament nociva al seu poble, perquè té una base militar amb soldats que representen el 23% del cens. “Aquesta llista fantasma permetrà que els empadronats a la base i que no viuen al poble votin l’única llista que avala el 155 i que està formada per 6 persones que no són de Sant Climent, ni tan sols de la comarca o de la província”, criticava.

Crida de la direcció del partit

Els candidats que omplen aquestes llistes són militants, normalment de quadres intermedis, que responen a la crida del partit per omplir forats. Poden venir d’altres indrets de l’Estat i fins i tot de fora. En molts casos, ni tan sols hi ha prou noms per cobrir totes les regidories, així que no existeix ni vinculació amb el municipi, ni programa, ni tan sols possible equip de govern. Això se suma al fet que els veïns d’un municipi volen que la persona que decideixi sobre el seu dia a dia conegui els seus problemes i la seva gent, així que aquestes llistes tenen, històricament, un alt índex de fracàs. De tota manera, els partits continuen intentant-ho, perquè cada vot compta i per pocs que en sumin, obtenen un important benefici: poden tenir més pes en les diputacions i els consells comarcals, ja que les cadires s’adjudiquen no en funció del nombre de regidors sinó dels vots obtinguts. També hi ha un motiu econòmic, perquè les subvencions que reben per vots aconseguits i propaganda electoral també augmenta.

El 2011, la llavors presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, va assegurar en una entrevista televisiva: “En les properes eleccions, em miraré fins a la darrera pedania, encara que tingui 100 habitants, perquè tots els municipis són dignes i necessiten una persona del seu territori.” “Si no tenim la gent, no hi haurà llistes”, prometia. Ha plogut molt des de llavors i el PP no només hi ha tornat, sinó que n’ha fet una defensa política, com també ha passat en el PSC. En les següents eleccions, el 2015, el popular Enric Millo canviava de discurs i deixava clar que les candidatures fantasma no són “cap estafa”. “És una llista que té noms i cognoms i persones que si són escollides compliran les seves obligacions, i els electors són lliures de votar-la o no. Això és defensar el dret de la gent d’aquell poble a votar qui defensa les seves idees.”

Un terç tan sols a Girona
Només a la demarcació de Girona, el PSC presenta 114 llistes, de què gairebé un terç (37) estan formades per candidats únics, de manera que el seu projecte de govern és inviable. La majoria dels militants socialistes que encapçalen aquestes llistes són de l’àrea de Barcelona. Al poble de Rabós, la candidata va treballar en el PSC a la capital catalana del 2007 al 2015 i a Vilamaniscle, l’aspirant a alcaldessa és del Garraf.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
CRISTINA MANYER
COACH NUTRICIONAL I D’HABITS DE VIDA I PROFESSORA DE CUINA TERAPÈUTICA

“Per Nadal es pot fer una cuina saludable i de gurmet”

Barcelona
societat

Concert a Santa Anna per ajudar l’Hospital de Campanya

Misses polifòniques

Barcelona

Impuls a una acció transversal per estabilitzar el litoral metropolità

Proposen vetar el patinet en voreres i calçades, a Girona

girona

Una cervesa per recollir fons per a la recerca en autisme

girona
Algunes nits les passa al carrer

Algunes nits les passa al carrer

Un jove amb molts dubtes

Un jove amb molts dubtes

Parella amb dos fills menors

Parella amb dos fills menors