Societat

NÚRIA MARTÍNEZ

DIRECTORA GERENT DE LA FUNDACIÓ DRISSA

“Els malalts mentals ja es representen a si mateixos”

Quina valoració fa d’aquests 20 anys d’existència?
Molt positiva, sobretot tenint en compte que fa 20 anys hi havia al territori un seguit d’entitats molt consolidades i ens vam haver de fer un espai.
Socialment, es continua estigmatitzant el malalt mental?
Sí, però se’n parla més, sobretot als mitjans de comunicació. I el que és més important és que ells mateixos parlen en primera persona. Això fa 20 anys era difícil que passés. Però l’estigmatització social segueix sent-hi: passa qualsevol cosa i de seguida es diu que la persona en qüestió és un malalt mental. En l’àmbit laboral, aquest col·lectiu té la taxa d’inserció més baixa de tots els altres col·lectius amb discapacitats. L’any 2017, la taxa d’ocupació va ser del 18%. I també hi ha una autoestigmatizació per por al rebuig. Queda feina a fer. Canviar la mentalitat costa molt.
Quin paper ha tingut Drissa en aquesta qüestió?
Hem ajudat a posar en relleu que aquest col·lectiu existeix, té capacitats, i pot treballar. Al principi, la fundació va ajudar al canvi cultural tant en el sector social com en el de la salut. En el sector social, es treballava bàsicament amb persones amb discapacitat intel·lectual i la inserció laboral en l’àmbit de la salut mental era desconeguda. En el sector de la salut vam promoure el canvi perquè les persones amb trastorn mental passessin de ser vistes com a pacients a ser vistes com a persones amb habilitats per treballar si se’ls donava una oportunitat. Hem ajudat les persones amb malaltia mental a donar-los veu i que es representin a elles mateixes. El programa de ràdio Ens patina l’embrague (amb més de 600 emissions) hi ha tingut un paper important.
Ara es parla molt de l’apoderament de les persones...
Això no ens ve de nou. Sempre hem apostat per l’autonomia de les persones; però ara d’això se’n diu apoderament, un concepte que s’ha posat de moda. Per exemple, a les primeres eleccions sindicals vaig haver de lluitar perquè entre els representants es poguessin escollir treballadors del centre amb malaltia mental, els quals en aquell moment representaven un 70% de la plantilla. Aquest va ser un element de reconeixement d’aquestes persones.
És a dir, que també han hagut de fer feina internament.
Sí, claríssimament. L’hem fet i això ens ha fet enfortir. I tot i que sempre es pot millorar, dins de l’entitat tenim una cultura participativa molt gran. Un aspecte que ens ha ajudat és que som un equip multidisciplinari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les causes d’en Pere

Barcelona

Mor Pere Casaldàliga

Barcelona

Cribratges massius també a Vilafranca i Santa Coloma

barcelona

El premi més alt de l’ONCE a Catalunya, 38 milions, a Girona o Salt

girona / salt

Els busos de Girona recuperen menys de la meitat dels usuaris

girona

Reconeixement a la trajectòria d’un home compromès

barcelona
visites a espais naturals

La Sèquia Major de Vila-seca

Primer dia de retirada de tovalloles a Palafrugell

Palafrugell
BEN I YOHANN
TURISTES FRANCESOS

“Cada any venim alguns dies a Catalunya”

platja d’aro