Societat

Informació especial

L’aranès guanya parlants entre la població jove

L’Enquesta d’Usos Lingüístics de la població mostra un increment de tots els índexs de coneixement de l’aranès, tot i la gran presència de persones procedents de fora de la Vall

Enguany es commemora l’Any Robèrt Lafont per fer conèixer el referent filològic i per reforçar el coneixement de la llengua occitana a Catalunya

L’aranès és una variant de la llengua occitana, pròpia de l’Aran, que en aquest territori és ben viva i manté la transmissió intergeneracional a diferència de la resta de l’espai occità. Segons l’ Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018 , que ha portat a terme conjuntament la Direcció General de Política Lingüística i l’Institut d’Estadística de Catalunya, els darrers anys hi ha millorat la situació de l’aranès: el 83,3% de la població l’entén, el 60% el sap parlar, el 73,5% el sap llegir i el 45,8% el sap escriure.

L’occità aranès és la llengua inicial del 21,4% dels aranesos en les seves relacions socials, quatre punts superior a l’enquesta del 2013. Els coneixements han tingut augments estadísticament significatius, que responen especialment al paper de l’escola atès que es fa visible en la població més jove. El principal factor pel qual una part de la població no coneix l’aranès és el seu origen forà, un 63,2% segons l’enquesta.

Les dades s’han presentat enguany que es commemora l’ Any Robert Lafont 2019 aprovat pel Govern. Lafont és una de les figures cabdals del moviment occitanista del segle XX, tant en el vessant cultural, lingüístic i literari com també en el de l’activisme associatiu i polític, i va tenir una relació especial amb el catalanisme cultural i polític. Distingit l’any 1987 amb la Creu de Sant Jordi, el Govern ha acordat commemorar l’any 2019 el desè aniversari de la seva mort.

Impuls governamental a l’aranès

El Departament de Cultura, mitjançant la Direcció General de Política Lingüística, impulsa el coneixement i l’ús de l’aranès per diverses vies. D’una banda, dona suport i assessorament als departaments de la Generalitat i els facilita les traduccions a l’aranès, te una línia de subvencions per promoure a Catalunya el coneixement i l’ús de l’occità , col·labora amb les ajudes Interlingua en l’àmbit universitari i ha establert el Premi Robèrt Lafont , un guardó biennal a la persona o entitat que hagi destacat pel seu suport a la llengua occitana. Pel que fa a la sensiblització lingüística, la DGPL ha organitzat durant deu anys la Mostra de Cinema Occità, convoca els Premis Llanterna Digital a curtmetratges i el programa Kastanya.cat , que promou l’occità mitjançant la cançó. Política Lingüística contribueix també al sosteniment de l’ Institut d’Estudis Aranesi i a projectes de llengua del Consell General de l’Aran.

Dictats en línia

Política Lingüística també dóna suport a l’aprenentatge de d’occità per mitjà d’entitats que l’ofereixen, ha desenvolupat un traductor automàtic entre les llengües catalana, castellana i occitana, tant en variant aranesa com en referencial, a més d’una plataforma amb una col·lecció de dictats en línia autocorrectius per aprendre i practicar-ne l’ortografia. El web de política lingüística disposa, a més, d’un apartat dedicat als continguts sobre l’aranès .

A més de l’Enquesta d’usos lingüística, Política Lingüística inclou un apartat específic a l’aranès dins l’Informe de política lingüística anual i en fa un diagnòstic en relació a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM). A finals del 2018, una delegació d’experts del Consell d’Europa va visitar la DGPL i l’Institut d’Estudis Aranesos, i van admetre a tràmit l’informe sobre els incompliments de l’Estat espanyol pel que fa a l’aranès. L’informe exposa, entre d’altres, les ingerències de l’estat en el sistema educatiu, tant pel que fa a l’occità a l’Aran com pel que fa al català a la resta de Catalunya, les sentències del Tribunal Constitucional contra certs articles de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, la manca de presència als mitjans públics de l’estat, la no contribució a la promoció exterior del català i de l’occità i el no reconeixement dels traductors jurats.

Acord de Govern

Recentment, el Govern ha adoptat un Acord per impulsar la presència de l’occità, aranès a l’Aran, en l’àmbit institucional digital de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, incorporarà progressivament l’aranès en els webs del president i del Govern en tots aquells continguts estables de caire institucional i històric, com a opció lingüística clarament visible i accessible.

Any Robèrt Lafont

El cicle “Conferències Robèrt Lafont” i l’exposició itinerant són dues de les iniciatives principals que la Direcció General de Política Lingüística portarà a terme al llarg de 2019 per commemorar l’aniversari de la mort de l’insigne lingüista occità. L’exposició, de caràcter itinerant i didàctic, permetrà conèixer millor l’aranès, el conjunt de l’occità i el perfil biogràfic i intel·lectual de Lafont. Les conferències, que tindran lloc arreu de Catalunya, seran impartides, entre altres, pels professors universitaris Aitor Carrera, José Enrique Gargallo, Isabel Grifoll i Patric Sauzet.

Ha preparat altres activitats culturals i acadèmiques com la difusió del primer còmic Tintín en aranès, sessions acadèmiques a les universitats d’estiu de Nimes i Prada, taules rodones i projeccions de documentals, l’elaboració de materials didàctics, la Dictada Robèrt Lafont i l’edició d’una obra de lectura fàcil en aranès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els Bombers acaben el transvasament d’òxid de propilè del tanc de l’explosió a Iqoxe

la canonja
Baixen les temperatures i arriben la pluja i la neu

Baixen les temperatures i arriben la pluja i la neu

barcelona

El Suprem italià dona la raó a Rackete, la capitana que va desafiar Salvini

Roma

Els turistes es van gastar 21.360 milions el 2019

Barcelona
Mor l’exmagistrat del TJSC i activista terrassenc Joaquim Badia
Societat

Mor l’exmagistrat del TJSC i activista terrassenc Joaquim Badia

De Montserrat al món

Barcelona

Demanen presó per les presumptes calúmnies a l’expresident garrotxí

SANT JAUME DE LLIERCA
societat

L’Imax es blinda després del foc

El Vall d’Hebron inicia les obres de remodelació

Barcelona