Societat

La recollida selectiva a l’Àrea Metropolitana arriba al seu màxim històric i se situa en el 38%

L’AMB atribueix els bons resultats a la instal·lació de contenidors intel·ligents i l’impuls del sistema porta a porta

La recollida selectiva de residus a l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha assolit el seu màxim històric durant el 2019 i s’ha situat en el 38%. La quantitat de residus recollits que hauran estat separats correctament supera les 550.000 tones, un 1% més que l’any anterior. Així mateix, el volum de fracció resta tractat passa de gairebé 1.000.000 de tones l’any 2018 a 960.000 el 2019, el que suposa una caiguda del 4%. De la mateixa forma, la quantitat total de residus produïts ha baixat un 2,2% situant-se en l’1,5 milions de tones. L’AMB atribueix els bons resultats a la implantació de nous sistemes de recollida que individualitzen aquesta tasca, com els contenidors intel·ligents, el porta a porta o els circuits dissenyats pels comerços.

Segons Eloi Badia, vicepresident d’Ecologia de l’AMB, les dades evidencien que “el canvi de model impulsat per l’AMB, basat en una individualització més gran de la recollida, funciona”. Tot i això, indica que cal seguir treballant per incrementar els nivells de recuperació. “El ritme de l’increment de la recollida de totes les fraccions és insuficient per complir objectius europeus, i cal un canvi generalitzat de model”, considera.

Apunta que la implantació dels nous contenidors amb xip al Papiol i a Sant Just Desvern, “són bons exemples de l’esforç que l’AMB està fent per estendre el nou model a tota la metròpolis”.

Durant el 2019, tres municipis més es van sumar als sis que compleixen amb els objectius marcats per la Unió Europea perquè el percentatge de residus reciclats superi el 50%. Aquests són Corbera de Llobregat (51%), Molins de Rei (51%) i Pallejà (57%). Malgrat aquesta millora, un 75% dels municipis encara estan molt per sota d’aquest objectiu. Això representa un 96% de la població metropolitana.

L’AMB calcula que si tots els municipis complissin objectius europeus, es podria reduir en 15 milions el cost actual de 140 milions anuals. Per contra, indica que si no es despleguen sistemes de recollida selectiva més eficients, el cost del tractament podria arribar a augmentar en 45 milions d’ara fins l’any 2025.

Nous models de recollida

L’AMB articula les seves polítiques de residus entorn del Programa metropolità de prevenció de residus i gestió de recursos i residus municipals 2017-2025 (PREMET25). Una peça clau d’aquesta estratègia és l’acord metropolità pel residu zero, signat pels 36 ajuntaments metropolitans, que estableix que l’any 2025 tots ells hauran de desplegar nous sistemes de recollida porta a porta o mitjançant contenidors intel·ligents per a les fraccions de resta i orgànica, i disposar d’una taxa per articular un pagament per ús.

Al llarg de 2020 es redactaran plans d’actuació per a tots els municipis que ho necessitin. A partir d’una feina d’anàlisi de les característiques socials i urbanístiques, es faran recomanacions a cadascun dels ajuntaments sobre quin model de recollida és el més adient per al seu territori.

Alguns municipis, com Cornellà de Llobregat i Esplugues de Llobregat, ja estan preparant la implantació de taxes específiques de recollida. Durant el 2020 es realitzarà un estudi per harmonitzar les taxes de recollida de residus entre els diferents municipis, i permetre la inclusió de reduccions de tarifa quan els sistemes individualitzats així ho permetin. Altres ajuntaments metropolitans estan fent passos per poder implementar sistemes de recollida porta a porta.

El Papiol, pioner en la implantació de contenidors intel·ligents

El primer municipi del territori metropolità en implantar un sistema de recollida basat en contenidors intel·ligents ha estat El Papiol. Aquests elements són capaços d’identificar el comportament reciclador individual de la ciutadania. La primera prova pilot es va iniciar el 8 de gener als barris del Trull i del Puigmadrona del municipi.

En aquestes dues zones, els contenidors de fracció orgànica i inorgànica, que reben els envasos i la resta, s’han substituït per contenidors que necessiten ser oberts amb una targeta. A cada habitatge se li han assignat dues targetes i les primeres dades revelen un percentatge d’ús molt elevat. La previsió és que aquest tipus de contenidors s’implantin progressivament a tot el municipi, així com a d’altres poblacions, com Sant Just Desvern.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els MIR amenacen amb una nova vaga la setmana que ve de cinc dies si no obtenen millores formatives i laborals

Barcelona

Pugen a 303 els grups confinats en 218 centres educatius d’arreu de Catalunya

Barcelona

Un home apareix mort a casa seva a Encamp (Andorra), assassinat per una persona amb qui tenia una relació laboral

Encamp

La PAH demana a Sánchez ampliar la moratòria dels desnonaments de persones vulnerables fins a finals del 2021

Barcelona

Els taxistes de Barcelona ajornen la marxa lenta prevista per aquest dimarts

Barcelona

Uns lladres intenten arrencar un caixer automàtic de Caldes de Malavella però fugen perquè la grua els ha fallat

Barcelona

El Clínic opera per primer cop a l’Estat una pròtesi de maluc sense necessitat d’hospitalització

Barcelona

Augmenta el risc de rebrot i la velocitat de contagi

Barcelona

Desenvolupen un laboratori per millorar l’atenció mèdica neonatal i pediàtrica

Barcelona