Societat

El fantasma de Txernòbil ressorgeix 34 anys després

Els incendis a la zona prohibida de la central ucraïnesa han alliberat a l’atmosfera substàncies radioactives

Arriben fins a l’Estat francès i Catalunya, però en uns nivells que no suposen una amenaça per a la salut

Trenta-quatre anys després de l’accident de Txernòbil, ha ressorgit una nova amenaça nuclear? Des de principis d’abril, les flames han cremat 57.000 hectàrees de la zona prohibida de la central sinistrada. Es tracta del “pitjor incendi que es recorda”, segons Greenpeace, en aquest perímetre de trenta quilòmetres que rodeja la famosa planta situada al nord d’Ucraïna. De fet, la fumarada ocasionada pel foc ha recorregut bona part de l’Europa occidental, però ho ha fet amb uns nivells de radioactivitat tan baixos que “el seu impacte hauria de ser insignificant”, segons l’Institut de Radioprotecció i Seguretat Nuclear (IRSN) francès.

El 26 d’abril del 1986, l’explosió del reactor número 4 de Txernòbil va provocar l’accident nuclear més important del segle XX. Aleshores, la contaminació alliberada a l’atmosfera va travessar el Vell Continent. Encara que alguns governs, com ara el francès, actuessin amb opacitat i donessin a entendre que les fronteres podien aturar les partícules radioactives, en la franja est de l’Estat francès, per exemple, van superar-se aquells nivells que suposaven un perill per a la salut. Tres dècades després, l’amenaça és molt menor.

Segons les modelitzacions de l’INRS, la fumarada provocada per l’incendi del 4 d’abril hauria recorregut bona part d’Europa fins arribar, el dia 7, al sud-est de l’Estat francès i a Còrsega i, fins i tot, el 10, a Catalunya. Tanmateix, les partícules radioactives que “han arribat són molt, molt baixes”. “Això es deu al fet que la font [d’elements radioactius despresos pel foc a Ucraïna] és important, però no resulta comparable amb el que va produir-se en l’accident de la central nuclear”, explica Marc Glaizes, director adjunt de medi ambient a l’INRS. “No hi ha cap perill per a la salut”, hi afegeix.

La mateixa constatació han fet des de la Comissió de Recerca d’Informació Independent sobre la Radioactivitat (Criirad), un organisme francès creat el 1986 just després de l’accident nuclear. Segons un dels laboratoris de què disposen a la vall del Roine, els nivells de radiocesi es troben per sota dels sis microbecquerels per metre cúbic, és a dir, un milió de vegades menys importants que els de fa 34 anys.

No obstant això, els incendis a Ucraïna mereixen ser observats amb atenció. Controlades des de mitjans d’abril, les flames, originades de manera voluntària per un jove de 27 anys, continuaven cremant aquesta setmana, han afectat un 22% de la zona prohibida i s’han aproximat fins a menys d’un quilòmetre de la central, ha advertit Greenpeace. Les partícules contaminants de radiocesi, estronci o plutoni abunden a les fulles i la resta de la vegetació en aquest perímetre de protecció. “Qualsevol que olori les partícules del foc pot inhalar aquestes substàncies radioactives” i això “pot provocar un augment dels nivells de càncer”, ha alertat Rashid Alimov de Greenpeace Rússia.

LES XIFRES

57.000
hectàrees
a Ucraïna a la zona prohibida de Txernòbil han quedat cremades pels incendis.
22
per cent
del territori del perímetre de protecció va quedar afectat pel foc.

Un veritable risc a Ucraïna

La contaminació provocada pels incendis a Txernòbil no representa, de moment, cap perill per a l’oest d’Europa, però sí que pot ser-ho per a Ucraïna i Bielorússia. Kíev va quedar coberta, el dia 17, per un gran núvol de pol·lució, que la va convertir en una de les ciutats més contaminades del planeta. Les autoritats ucraïneses neguen que s’hagi produït un increment de la radioactivitat. La Comissió de Recerca d’Informació Independent sobre la Radioactivitat (Criirad) ha detectat, però, un augment de les partícules de radiocesi de fins a 700 vegades del que és habitual a la capital ucraïnesa. Una pujada significativa però que no hauria de suposar un perill per a la salut. Més greu resulta la situació per als bombers, els militars i altres persones que han participat en l’extinció dels incendis, que, segons la Criirad, s’haurien pogut veure exposats a una radiació superior als límits sanitaris. També els habitants de les zones properes a la central, tant a Ucraïna com al sud de Bielorússia, es poden veure perjudicats. No només viuen a prop dels territoris devastats pel foc, sinó que el seu estat de salut ja està debilitat per una alimentació contaminada per la radioactivitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Govern aprova la millora retributiva dels MIR

barcelona

El Govern invertirà 23 milions per comprar 440 habitatges i destinar-los a lloguer social

barcelona

Budó, sobre el pont: “Estem en risc que les dades es disparin i no puguem preservar el Nadal”

barcelona

El TSJC confirma els 25 i 20 anys de presó pels dos condemnats pel ’crim de la Guàrdia Urbana’

barcelona

El Consell de Ministres dona llum verd a l’adquisició de les vacunes de Janssen, Moderna i CureVac

madrid

Barcelona autoritza 3.129 noves terrasses i ampliacions de bars i restaurants a l’espai públic

barcelona

L’Agència Europea del Medicament opinarà sobre les vacunes de Pfizer i Moderna entre el 29 de desembre i el 12 de gener

brussel·les

Pfizer i BioNTech també demanen l’autorització per comercialitzar la seva vacuna a la UE

brussel·les

El lloguer d’habitacions s’encareix un 2,9% el 2019 a Barcelona i la Síndica de Greuges alerta del “sensallarisme ocult”

barcelona