Societat

ANNA GÜELL

GERENT D’ECOSOL, EMPRESA D’INSERCIÓ DE CÀRITAS DIOCESANA DE GIRONA

“ Recuperar les pèrdues ens pot costar, com a mínim, dos anys”

Creu que l’impacte en l’economia social serà gran i que els treballadors d’empreses d’inserció pateixen un confinament molt més dur que la resta ja que molts viuen en pisos superpoblats

Sembla que ara tothom sap què fer, però ningú havia vist venir la pandèmia. Havien pres alguna mesura abans del confinament?
Des de final de febrer ja fèiem accions informatives i formatives als treballadors respecte de les mesures de prevenció. Els dèiem que si es trobaven malament no vinguessin a la feina i que truquessin al CAP. Per sort no vam tenir cap cas ni en aquell moment ni després. Però a finals de febrer ja n’estàvem molt pendents.
Com ha canviat l’activitat d’Ecosol?
A partir de l’11 de març ja vam tancar activitats, com ara la línia dedicada a l’hostaleria que gestiona El Coro de Sarrià de Ter. Ja teníem sis persones sense feina. I quan es va decretar el confinament va ser una voràgine, perquè per una banda va ser una allau de clients que suspenien les comandes, i per l’altra, els centres de distribució d’aliments de Càritas (CDA) necessitaven més personal, perquè ja s’havia incrementat molt la demanda de productes bàsics. Entre el 12 i el 15 de març havíem perdut el 90% de l’activitat. De les vuit línies d’activitat, el dia 15 només en quedaven obertes dues: missatgeria i els CDA, en els quals tenim treballadors.
Com ha quedat el tema dels llocs de treball?
Teníem 117 persones treballant el dia 12 i el dia 15 quedaven només dotze persones als CDA, quinze de plantilla i deu de missatgeria. La resta estaven sense feina ni opcions, perquè la normativa dels ERO encara no estava publicada. Va ser un cap de setmana molt intens. Amb prou feines vam dormir. L’inici del confinament va ser un xoc. Havíem de tranquil·litzar els treballadors, que són persones que ocupen llocs d’inserció laboral. De les 117 persones, només quinze poden fer teletreball.
Com van viure, els treballadors, aquesta situació d’incertesa?
Hi ha treballadors amb pors i angoixes. Va sortir la demanda dels CDA i es va prendre la decisió que per als treballadors que volguessin anar-hi es computarien com a hores treballades de jornada efectiva. Les persones han valorat molt positivament disposar d’un telefon d’empresa, que ens serveix també per al control horari i de comunicació i s’ha convertit en la via de formació i d’informació d’activitats, etc. Penseu que molts dels nostres treballadors no disposen de saldo ni dades en els seus dispositius. Són persones amb molt pocs recursos. Molts d’ells viuen en situacions de confinament molt més dures que la resta, en habitacions compartides en pisos superpoblats. La seva situació de confinament és molt dura.
Com han evolucionat les activitats?
El 20 d’abril ens cau gairebé tot el servei de logística perquè cau la demana de cop. La gent tenia por de rebre paquets a casa. Vam estar deu dies sense cap més activitat que els CDA, manteniments puntuals i algun servei de neteja especialitzat. Però la resta estava parat. A partir del 20 de març van començar les demandes de desinfecció, que ens va donar una mica d’aire, després d’una formació especialitzada en sistemes segurs de desinfecció. El dia 1 d’abril tornem a reactivar la missatgeria i deu persones tornen a la feina per entrega a domicili. Per sort, comença a entrar un gran volum de comandes en missatgeria: pastisseries i bomboneries locals per Setmana Santa, floristeries i llibreries per Sant Jordi, i a poc a poc es va reactivant aquesta via. Realment és una feina molt gratificant. Les persones et rebien amb molta alegria, i a partir d’aquí vam començar una nova via que ja havíem encetat feia temps amb el comerç a domicili, una farmàcia, una altra, etc. I ara ens demanen pressupost fins i tot restaurants gràcies a les noves mesures previstes.
Aspectes positius, pel que fa a noves idees?
En el tema de la missatgeria ha estat una oportunitat important perquè donem un servei complementari a grans operadors logístics i al comerç de proximitat a la vegada. A més, l’Ajuntament de Girona està treballant amb una nova app de repartiment i tenim la seva confiança per ser el servei que reparteixi les comandes d’aquesta app. El comerç de proximitat confia en nosaltres i nosaltres podem oferir-li solucions en aquest context.
Com valora l’impacte?
L’impacte és molt gran perquè hi ha unes despeses d’estructura molt importants, i no sempre hem pogut negociar els lloguers, tot i que hi ha propietaris d’immobles que ens ho han facilitat. Així com els rèntings de vehicles que estan parats, que tampoc hem pogut renegociar. Hem fet diverses previsions a diferents terminis, sobre els escenaris que ens venen. Tenim una previsió d’un any vista que ja l’hem descartat. Creiem que recuperar les pèrdues ens pot costar, com a mínim, dos anys. L’impacte per a l’economia social és incalculable ara mateix.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Policia Municipal de Girona farà uns 90 controls per evitar la mobilitat aquest cap de setmana

Girona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Dissabte assolellat

Barcelona

Baixen un 31% les sortides de l’àrea metropolitana el primer dia del confinament municipal de cap de setmana

Barcelona

La pandèmia suma 25.595 casos nous a l’Estat

Barcelona

Trilla admet que les restriccions són “dures” però demana complir-les davant del “risc de fallida” del sistema sanitari

Barcelona

L’ICS de Girona té 36 professionals amb Covid-19

Girona

Pugen a 44 els interns de la presó de Mas d’Enric positius de Covid-19

El Catllar

Argimon surt de l’hospital i continuarà el tractament a casa

Barcelona

Brussel·les alerta del “risc real” que la segona onada de la pandèmia “sobrepassi” els sistemes sanitaris europeus

Brussel·les