Societat

ROSER CANALS SALLENT

PROPIETÀRIA DE LA MERCERIA CASA TRAVERIA DE SABADELL, FUNDADA EL 1880 PELS SEUS BESAVIS

“Amb agulles, llanes i fils hem acompanyat molta gent”

Casa Traveria estava preparant la celebració del seu 140è aniversari quan va arribar el coronavirus. Lluny de lamentar-se, ha fet mascaretes i ha atès les necessitats de la clientela via Whatsapp

El coronavirus ha estroncat la vostra celebració. Com ho heu viscut?
Ho hem hagut d’acceptar. Al principi em va costar una mica acceptar que no podia baixar a despatxar. Tinc 85 anys i és el que he fet tota la vida, la botiga és la meva passió. Però les meves filles, tant la Mariona com la Sílvia, que són les que estan al capdavant de la botiga, m’ho van fer entendre, i gràcies als nets, més avesats a les noves tecnologies, hem trobat la manera d’estar en contacte amb els clients tot el temps que hem hagut de tenir tancat.
Com ho han fet?
Doncs a través del Whatsapp. La gent ens ha anat demanant coses i nosaltres, prenent totes les mesures de seguretat, els les hem anat portant. Això ha fet feliç moltes persones. Quan arribaven els materials per fer les labors era com si arribessin els Reis. La gent ens ho ha agraït molt i hem presenciat com amb un detall tan petit com pot ser portar agulles, llanes i fils hem acompanyat i hem fet feliç molta gent. I això tan senzill, que s’ha convertit en un gest quasi humanitari, ha estat molt emotiu, també per a nosaltres.
La botiga la van crear els besavis a finals del segle XIX. Què en sap dels començaments?
La meva besàvia es deia Rosa Albareda i la meva àvia va ser Francisca Traveria, que va ser la que va posar el nom a la botiga i la va transformar en el que ha acabat sent. Al principi la botiga era una mena de colmado, on hi havia una mica de tot, merceria, però també comestibles, drogueria, perfumeria... La meva àvia va decidir quedar-se amb la cosa més neta, la merceria i la perfumeria. Eren altres temps. La gent seia al carrer i la botiga estava molt connectada a la vida quotidiana. A més, la botiga estava al davant del mercat i venia gent de Caldes, Castellar, Sentmenat... Tots amb els carros, a vendre aquí, a la plaça.
Encara presenta un aspecte antic, tant els taulells com el terra, els calaixos de fusta... No han pensat modernitzar-se?
Hi hem pensat, però ho hem descartat. L’última remodelació i ampliació és dels anys cinquanta. La van fer els meus pares un parell d’anys abans que jo em casés, i ens agrada conservar-ho tal qual ho van fer.
Vostè, quan va començar a ajudar els pares?
Quan era petita ja venia a ajudar per Nadal i algunes festes. Però els meus pares em deien que ja tindria temps d’estar a la botiga. Era massa esclau per posar-m’hi de seguida i em volien protegir.
Però vostè no va pensar mai no continuar el negoci familiar?
No, en absolut. Això era normal, i a més a mi m’agradava moltíssim: atendre la gent, embolicar, els llaços... M’encantava.
També cosia?
Sempre m’han agradat les manualitats, encara en continuo fent, però també anava a cosir de blanc..
Cosir de blanc?
Sí, llavors era molt normal. Fer la batista, els calats per als llençolets, per als vestits de núvia o de baptisme o comunions...
Tot un món que sona ara a molt antic. Us sorprèn haver sobreviscut?
La merceria no pot ser mai molt actual. Al principi ens deien que el que havíem de fer era vendre emblistat, en paquets com als súpers o als xinos... I amb codi de barres per tenir un bon control de tot. Però això se’ns va fer una muntanya. Es tractava de modernitzar, d’actualitzar el comerç, ja ho entenc, però el món de la merceria tal com l’entenem nosaltres ha de ser personalitzat. De gomes, n’hi ha moltes. Depèn de per a què la vulguis, nosaltres te n’aconsellarem una o una altra.
Però les noves generacions tenen interès pel món de les gomes i els fils?
I tant! I t’agraeixen aquest tracte més personalitzat que no troben en altres establiments. Tractem com a nosaltres ens agradaria que ens atenguessin, i això la gent ho agraeix. No pensem en la venda, pensem en el client.
Una de les coses que heu fet aquests dies són mascaretes de roba. Fer i ensenyar a fer. Teniu molta demanda?
Ha estat un procés. Al principi la gent agafava els llençols dels avis, aquells llençols que no havien fet servir mai, i feien trossos per fer mascaretes. Primer posaven una tela, després dues i després hi posaven filtre acrílic. La gent ens preguntava a través d’internet, i hem après tots plegats. Ara ja tenim fins i tot un filtre amb certificat de Sanitat.
És a dir, que la crisi us ha servit per potenciar el servei en línia i heu ampliat fins i tot la clientela?
Sí, abans ho fèiem en casos molt puntuals, però hem fet molta atenció a domicili. I ara ja ho hem incorporat.
I la celebració del 140è aniversari?
El maig de l’any vinent, quan tots estiguem bons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Catalunya no registra cap mort per primer cop des de l’inici de la pandèmia

barcelona

La ciberseguretat també es reforça contra la Covid-19

barcelona

Barcelona reactiva la construcció de pisos socials, amb més lloguer

barcelona

Injecció per a l’economia social a Barcelona

barcelona

Obertura escolar simbòlica amb queixes dels sindicats

girona

Malestar pel canvi de la cap d’urgències a Calella

calella
La CRÒNICA

Aules sense l’essència

França vol controlar el virus amb una polèmica aplicació

París

El Trueta estudia l’impacte de la Covid-19 en l’embaràs

girona