Societat

MOHAMED HALHOUL

PORTAVEU DEL CONSELL ISLÀMIC I CULTURAL DE CATALUNYA. COFUNDADOR DEL GTER

“Cal que als cementiris hi hagi espai per enterrar els musulmans”

El coronavirus ha posat de manifest que a casa nostra els cementiris no estaven preparats per als fidels de l’islam, tema que ara ja està començant a resoldre’s

Els musulmans han fet el Ramadà d’aquest any en confinament, situació que els ha impedit els retrobaments en comunitat de quan es pon el sol: quan fan en grup l’últim res a la mesquita o quan trenquen el dejú i mengen tots plegats en un ambient festiu. “El Ramadà no és només un canvi d’hàbits i una pràctica espiritual individual, sinó que té una vessant comunitària molt important”, explica Mohamed Halhoul, portaveu del Consell Islàmic i Cultural de Catalunya, que viu i treballa al Raval, i que admet que la Covid-19 els ha fet viure un Ramadà “inimaginable”.

Durant el Ramadà i ara mateix heu hagut de multiplicar la solidaritat.
Moltes mesquites, que estaven tancades, es van convertir en magatzems de menjar. Durant el Ramadà portàvem centenars de paquets de menjar a moltes famílies perquè trenquessin el dejuni, però la demanda d’ajuda havia començat abans, poc després de l’estat d’alarma, i ara continua. Les diferents comunitats religioses del Raval juntament amb entitats del barri, com ha passat en altres ciutats catalanes i als diferents barris de Barcelona, han fet campanyes per repartir aliments i també hem fet i estem fent assessorament perquè hi ha molta gent que no sap ni a quines ajudes pot accedir ni com fer-ho. Molts no tenen ni internet.
També durant la pandèmia s’ha vist que hi ha un tema no resolt: els enterraments de musulmans.
Desgraciadament un dels problemes que hem tingut nosaltres des del primer dia del confinament va ser la mort. Els musulmans hem trobat moltes dificultats perquè els cementiris no tenien reservat un espai per fer els nostres enterraments, que es fan a terra. L’únic cementiri que rebia musulmans a tot Catalunya era el de Collserola, però ha arribat un moment que aquest cementiri no pot donar resposta a tots els musulmans catalans que es moren.
I què heu fet per resoldre-ho?
Vam engegar tota una maquinària per demanar a tots els ajuntaments, diputacions, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis..., que ens reservessin un espai als seus cementiris. El president de la Generalitat, Quim Torra, ens va escoltar i donar suport, i tot això ha donat fruit!
Què s’ha aconseguit?
Doncs hem arribat a acords amb 18 municipis, entre els quals hi ha Reus, Manresa, Amposta, Sant Feliu de Guíxols..., perquè en els seus cementiris hi hagi una part reservada per fer-hi enterraments musulmans. Així, Collserola, que ja ha ampliat l’espai de tombes i encara ho farà més, quedarà preferentment per als musulmans de Barcelona. En alguns municipis, d’espais a terra no en tenen i ens han ofert nínxols, però aquesta opció, tot i que és una solució ara mateix, és molt discutida dintre de la comunitat.
Com és que ha passat això ara?
Fins ara la majoria de musulmans que es morien tenien la seva assegurança i el seu cos era repatriat al seu país d’origen, el Marroc o Algèria... Però ara, amb la Covid, l’espai aeri estava tancat...
Igualment les noves generacions ja són nascudes aquí. Hi ha d’haver espai als cementiris.
És clar, sense cap dubte. Majoritàriament la tendència serà que la gent es voldrà enterrar aquí, que és on ha viscut i on hi ha els seus familiars. Jo crec que els ajuntaments ara mateix són conscients que han d’anar pensant en aquesta nova realitat, que és afrontar que una part de la seva població s’haurà d’enterrar seguint el ritus musulmà. Igual que s’ha d’afrontar que hi ha d’haver centres de culte musulmans o d’altres religions que també són una realitat al nostre país.
Vostè és membre fundador del Grup de Treball Estable de les Religions (GTER).
Durant el confinament hem difós a través de les xarxes missatges gravats d’acompanyament de totes les religions. La intenció era alleugerir el patiment de moltes famílies, o de gent que estava sola, perquè poguessin afrontar el confinament i, en molts casos, la mort de familiars. No eren tant recomanacions com pregàries, súpliques, recursos espirituals... Va ser una manera d’aproximar-nos als altres, de posar-nos a la seva pell.
Al GTER, membre de Religions per la Pau Europa, amb motiu de la pandèmia heu fet un manifest.
Juntament amb el Consell Interreligiós de Catalunya ens hem afegit al manifest impulsat pel Consell Europeu de Líders Religiosos. Les religions de tot el món han volgut posar en relleu que l’espiritualitat forma part de la cura i que pot alleugerir el patiment i fer ressorgir les coses bones de cada persona. Les religions s’han volgut posar al costat de la ciència i aplaudir la gent que ha lluitat contra la pandèmia i pregar per ells. El manifest també volia contrarestar les veus que suggerien que el coronavirus era un càstig diví.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’oci nocturn acusa el govern de mentir “de forma reiterada”

Barcelona

El sector del taxi alerta que està en “fallida tècnica” i anuncia mobilitzacions

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel tapat

Barcelona

Salut no descarta donar suport al toc de queda que estudia l’Estat

Barcelona

Detecten dotze positius de Covid-19 entre el personal i els pacients de l’Hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes

Sant Pere de Ribes

31,5 milions de dosis de la vacuna d’AstraZeneca contra el coronavirus arribaran entre el desembre i el juny

Madrid

El govern espanyol estudia aplicar un toc de queda però apunta que requereix declarar l’estat d’alarma

Madrid
El TEMPS
Servei Meteorològic de Catalunya

Menys núvols a la tarda

Barcelona

Activada l’alerta per fort vent al nord-oest  de Catalunya

Barcelona