Societat

Amb l'aigua a la vora

El primer tram de la Ruta del Ter descobreix el naixement del riu, a la vall de Camprodon, i Ripoll, nascuda a l'entorn del monestir de Santa Maria

Mitjançant un itinerari de més de 200 quilòmetres de longitud que ressegueix el curs del riu Ter, la Ruta del Ter, creada pel Consorci Alba-Ter, és un recorregut que es pot fer a peu o en bicicleta i que enllaça els Pirineus i la Costa Brava. Al llarg del camí, que travessa cinc comarques de Catalunya, es pot observar una gran diversitat de paisatges, elements culturals, la història i les tradicions de cada municipi. A continuació proposem la primera etapa d'aquesta ruta, de Vallter a Ripoll, que va des del naixement del riu, al capdamunt de la vall de Camprodon, fins a la capital de la comarca del Ripollès.

L'aparcament superior de l'estació d'esquí de Vallter 2000 és el punt d'inici del primer tram de la ruta, de 48,9 quilòmetres. Començarem en clar descens, seguint la carretera GIV-5264. Aviat passarem el trencall del camí d'ascens al refugi d'Ulldeter i l'aparcament de la zona de les cafeteries. Després de superar el petit coll de Xoriguera, el camí davalla pel vessant est de la vall fins a deixar el camí de la coma de l'Orri a la dreta i la pista forestal d'Espinavell-Molló a l'esquerra. Travessarem el riu Ter just després d'un rètol que indica el nucli de Setcases. Aquest punt es pot fer per l'interior del nucli urbà –recomanable si es vol gaudir d'un poblet amb carrers estrets i costeruts i cases de pedra– o bé per la carretera que circumda el poble. En tot cas, sortirem de Setcases per la part baixa travessant de nou el riu Ter i seguint per la riba esquerra. La carretera continua davallant fins arribar al trencall de la carretera de Tregurà (GIV-5265), que deixarem a la dreta i continuarem baixant per la vall sempre a prop de la riba esquerra del riu fins passar el Càmping Conca de Ter. Finalment arribarem al nucli urbà de Vilallonga de Ter, que entrarem passant pel carrer de la Canal i la plaça de l'Era, d'on sortim per l'extrem contrari d'on hem arribat –si es té temps també es pot fer una visita a l'església parroquial romànica de Sant Martí, del segle XII–. L'accés sud de la vila permet tornar a enllaçar amb la carretera de Camprodon, destinació següent.

La ruta deixa la carretera d'accés a la Roca –una singular població enlairada damunt d'un imponent promontori rocó– a la dreta, i arriba al poble de Llanars, d'on destaca l'església parroquial de Sant Esteve. Cal continuar per la carretera de Camprodon i deixar, a la sortida del poble, el complex municipal de piscines i esports a l'esquerra. A la sortida de la vila caldrà seguir pel carril bici fins a arribar a la rotonda de l'avinguda de Maristany de Camprodon, un ampli passeig on estiuejava la burgesia catalana. Després de travessar el pont de Forcarà, prendrem la direcció del Museu Isaac Albéniz i arribarem fins a la plaça d'Espanya –d'on destaca l'ajuntament, un edifici de línies gòtiques amb l'interior renovat–. Sortim de la plaça en direcció sud pel carrer de Josep Morer, que va a parar a la carretera de Sant Joan, per on seguim. Es continua per la carretera C-38 i, al final d'una llarga recta, just abans de travessar el nou pont, cal agafar una pista de terra a l'esquerra que passa per davant de la colònia Estabanell, una antiga fàbrica tèxtil. La pista guia fins a l'entrada del càmping Vall de Camprodon, continua per sota de l'impressionant aqüeducte del canal Mariner, travessa el torrent de Salelles fins a trobar la carretera C-38, a punt d'entrar a Sant Pau de Segúries. Passejarem pel passeig de Costabona fins a arribar a l'ajuntament de la vila, fàcil d'identificar perquè és al peu d'un alt dipòsit d'aigua. Continuarem pel carrer major fins trobar altra vegada la C-38, que seguirem fins arribar al trencall de Santa Magdalena de Perella. Més endavant cal parar-se al pont de Perella, que sobresurt per la seva altura, a 25 metres sobre el nivell de l'aigua, un bon punt per observar el Ter.

Un cop travessem el riu, cal agafar una pista de l'esquerra, passarem per la masia del Grau i agafarem el camí del Meridià Verd fins a trobar la central elèctrica de la Forcarà. Sempre per la pista, travessarem el riu fins a la riba esquerra accedint a un petit polígon. Arribarem fins a la carretera N-260, on girem a l'esquerra per anar a buscar una pista de terra que es dirigeix cap a la base de la serra que domina el vessant obac de la vall. Més endavant entrem en un nucli de masies situades damunt la colònia Llaudet i tornem a l'N-260. Travessem la carretera i baixem al riu per una posta de terra –en èpoques de crescuda del riu, el cabal pot ser important–. Continuem fins a la Via Verda de la Ruta del Ferro i del Carbó, que porta fins a l'antiga estació de Sant Joan de les Abadesses i enllaça amb Ripoll –el carrer del Progrés porta fins a l'estació de tren.

INFORMACIÓ RUTA

Punt d'inici. Aparcament de Vallter 2000.
Punt final. Estació de tren de Ripoll.
Distància. 48,9 quilòmetres.
Nivell. Mitjà.

DADES D'INTERÈS

Consorci Alba Ter. Seu Tècnica: Factoria Cultural Coma-Cros, c/ Sant Antoni, 1. 17190 Salt. Tel.: 972 40 50 91. Seu administrativa: passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu. Tel.: 93 850 71 52. www.albater.org


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Jornada amb pocs canvis

Barcelona
ROBERT MANRIQUE
VÍCTIMA DE L’ATEMPTAT D’HIPERCOR

“Mil contenidors cremats i cap Hipercor, tant de bo”

barcelona
EL Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Neu al vessant nord del Pirineu

Barcelona

El líder del ‘pilla-pilla’ nega vincles amb neonazis i assegura que volien endurir les lleis antipederàstia

Granollers

Sant Joan de Déu estrena vuit quiròfans amb alta tecnologia i concebuts per ser més confortables per a les famílies

Esplugues de Llobregat

Interrompuda la circulació de trens entre Castellbisbal i El Papiol per un atropellament

Castellbisbal
SALVI FIGUERAS
ENSINISTRADOR DE GOSSOS, FUNDADOR DE LA UNITAT CANINA DELS BOMBERS DE LA GENERALITAT

“S’ha d’entendre que tenir un gos és tenir una responsabilitat”

Santa C0loma de farners
Societat

Un estat real al núvol

Tallinn (estònia)
Societat

Els caçadors volen que es promogui la carn de caça