Societat

Bous a mig gas

La crisi força els ajuntaments de les Terres de l'Ebre a retallar el pressupost destinat als espectacles taurins i, fins i tot, n'hi ha que els han suprimits, un extrem que preocupa els ramaders de bous braus, que veuen en perill el seu negoci

«No només s'ha de comptar el que es paga al ramader»
«Estem aplicant el reglament dels correbous al cent per cent»
«La llei dels correbous és perjudicial, no beneficia gens els ramaders»

Les denúncies de les protectores d'animals no han aconseguit durant els últims anys fer minvar els espectacles taurins a les Terres de l'Ebre, una tradició molt arrelada a la majoria de pobles on alcaldes de tots els colors polítics han assegurat: «Sense bous no hi ha festes.» Però la crisi econòmica ha fet que enguany els ajuntaments revisessen la quantitat destinada als correbous, que s'emporten un pessic important del pressupost municipal. Roquetes n'ha estat el cas més paradigmàtic, en què la comissió de festes va decidir tirar pel dret i suprimir els bous. Ni l'oferta d'un ramader disposat a no cobrar perquè els aficionats gaudissin d'una tarda de bous no va fer repensar els responsables de les festes. «No s'ha de comptar només el que es paga al ramader, sinó que hi ha tot un seguit de despeses de muntatge i desmuntatge de la plaça, l'assegurança, el veterinari, etc., uns costos que no es poden assumir enguany», ha manifestat l'alcalde de Roquetes, Francesc Gas. Però això no vol dir que els bous s'eliminen del programa de festes de Roquetes, i és possible que l'any que ve es reprenguen.

També la Ràpita i Amposta, municipis ebrencs en què els bous centren el programa de festes, han hagut de fer servir les tisores. «La situació ens ha obligat a fer dos dies menys de bous, però puc assegurar que l'any que ve farem almenys un dia més d'espectacles taurins», ha explicat el regidor de Festes de l'Ajuntament de la Ràpita i president de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre, Miquel Ferré. Els aficionats als bous entenen que es retallen els correbous, de la mateixa manera que es redueixen la resta d'actes festius. «Ens hem d'adaptar a la situació econòmica», ha assenyalat Ferré. Amposta, la capital taurina de les Terres de l'Ebre, també ha limitat a 9 dies els espectacles amb bous, dos menys que l'any passat. I amb una retallada de pressupost del 15%. Amb tot, Amposta celebra una trentena d'actes taurins, un nombre semblant al de l'any passat. «Reduir la festa dos dies ens ha permès ajustar el pressupost», ha manifestat el regidor de Governació d'Amposta, Josep Garriga.

A l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre entenen que els recursos de l'administració són menors però reclamen un esforç per conservar la tradició. «La crisi fa retallar tot tipus de despesa, però els bous s'haurien de respectar», ha dit el president de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre. El 2011 es van celebrar un total de 208 dies de correbous, segons les dades del govern, una quantitat lleugerament inferior a la del 2010, quan es van autoritzar 212 dies d'espectacles taurins. La temporada passada va ser la primera amb la llei dels correbous aprovada, i tot i que no va suposar cap augment dels espectacles amb bous, sí que se'n van fer en dates que no eren habituals, ja que molts municipis s'acullen a la tradicionalitat. Així ara a Campredó poden fer bous per Sant Joan, o a Aldover, per Sant Jordi. Però encara que els municipis opten per recuperar els actes taurins en dates que fa molts anys que s'havien deixat de fer, la crisi els obliga a programar menys dies de bous per les festes majors. I les sis ramaderies de les Terres de l'Ebre han de començar a diversificar la seua activitat si volen continuar endavant.

El turisme, festes particulars o visites d'escolars són algunes de les alternatives per evitar la davallada d'ingressos dels ramaders. Així, ramaderies com la de Pedro Fumadó (fundada el 1891) organitza comiats de solters, festes d'aniversari i visites d'escolars a la seua finca del barranc de Lloret, als Ports. També la ramaderia de Rogelio Martí, a Alfara de Carles (Baix Ebre), té restaurant i plaça de bous. A més, l'agroturisme seria una oportunitat per desestacionalitzar l'activitat que ara com ara es concentra els mesos d'estiu, i alguns ramaders volen seguir l'exemple de la Camarga (Occitània).

Tots tenen clar que cada vegada cobraran menys pels espectacles taurins, i que els costos de manteniment de les seues ramaderies no paren de multiplicar-se: augment del gasoil, del preu del cereal, de l'IVA, etc. «De la mateixa manera, la resta de sectors els ramaders estan en crisi, no tenen més remei que rebaixar els preus», ha sentenciat Ferré. A més, aquest estiu la majoria tenen contractats menys espectacles taurins.

Reglament

Tant les protectores d'animals com les penyes i comissions taurines estan pendents que el govern aprove el reglament que desplega la llei dels correbous (aprovada el 2010). Uns i altres han presentat al·legacions al text formulat pel Departament d'Interior i ara estan a l'espera que es resolguen les seues aportacions. Mentre les protectores aspiren que aquestes pràctiques vagin desapareixent i que es respecten els animals, els aficionats lamenten que es limite la presència de menors de 14 anys en els espectacles i que es prohibeixen actes com la vaqueta caramel·lera, en què participa un animal menor de 2 anys i en què la canalla intervé en la recollida de caramels. «Esperem que el govern no aprove el reglament fins que s'acabe la campanya taurina, no tindria gaire sentit fer-ho abans, però el cert és que l'estem aplicant al cent per cent», ha manifestat el president de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre. El reglament, però, no concreta quan els correbous es poden considerar tradicionals: «Es considera un element rellevant de valoració la constatació documental de la transmissió entre generacions de la pràctica de correbous.» Per les protectores d'animals, no ha de ser només un «element rellevant», sinó que ho consideren «imprescindible».

En els dos últims anys, s'han presentat més de vint denúncies contra espectacles taurins, que es podrien traduir en sancions de fins a 60.000 euros. De moment, cap de les denúncies s'ha traduït en sanció pels organitzadors.

Patrimoni de la Humanitat

L'Associació Internacional de Tauromàquia impulsa una campanya perquè la Unesco declare patrimoni cultural immaterial de la humanitat les festes amb bous, amb l'objectiu de blindar aquests espectacles. És una campanya en què s'ha afegit l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre i que té el suport d'una vintena d'ajuntaments. En aquest sentit, els aficionats als bous han elaborat un document en què exposen els motius pels quals la Unesco hauria d'atorgar aquest reconeixement als bous. Ser una festa tradicional que aplega molt públic de totes les edats i la potencialitat turística dels espectacles són alguns arguments que hi esgrimeix l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de l'Ebre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La cancel·lació del Concurs deixa la temporada en blanc i augura el declivi casteller

tarragona

Clam municipal perquè s’afini el rastreig de la Covid-19

Barcelona

El parapet que homenatja els afusellats es troba en greu estat de degradació

barcelona

Primer pas per regular els preus dels lloguers

barcelona

El Pegasus no vola tot sol

Barcelona

La Covid-19 encalla el pla per evitar els talls a la Font de la Pólvora

girona
La joia de la corona, a cara o creu
Patrimoni

La joia de la corona, a cara o creu

hostalric

Nova convocatòria d’ajuts a les entitats del Ripollès

Ripoll
Política

Quatre mossos neguen agressions a dos nois el 18-O