Societat

Més de cinquanta mil execucions en acabar la guerra

Les dades encara avui no són definitives. Es calcula que almenys cinquanta mil persones van ser executades per raons polítiques a l'Estat espanyol només en la primera dècada posterior al final de la Guerra Civil, segons nombrosos estudis. D'aquestes, unes quatre mil van ser afusellades a Catalunya. I fins al final de la dictadura, el nombre d'execucions es comptabilitza en més de cent cinquanta mil en el conjunt de l'Estat. Però aquestes xifres encara ara no es poden donar com a bones, en gran part perquè el mateix règim franquista es va preocupar d'amagar i de silenciar les víctimes bel bàndol republicà. I un alt percentatge de desapareguts no consta en cap registre. A aquestes execucions, també caldria sumar-hi totes aquelles morts (de fam o malalties) que es van produir a les presons com a conseqüència de les pèssimes condicions en les quals havien de sobreviure els presos. “A la presó Model de València van arribar a concentrar-se 15.000 presoners en alguns mesos del 1939 i 1940, malgrat que la capacitat prevista d'aquest recinte construït el 1907 era per a 528 persones”, segons l'historiador Julian Casanova. Una saturació que va comportar la creació de camps de concentració. A final del 1939, es calcula que hi havia a les presons franquistes més de dos-cents setanta mil reclusos. I el 1950 encara se'n comptabilitzaven més de trenta mil.

Eren els afectats per la llei de responsabilitats polítiques, que el govern de Franco va promulgar el 9 de febrer del 1939, segons la qual no solament aquells que haguessin col·laborat amb el govern de la República o haguessin participat directament en lluites armades podien ser condemnats, sinó també aquells que suposadament haguessin mostrat una “passivitat greu”. La norma marcava “la necessitat de reconstrucció espiritual i material de la pàtria” i buscava “liquidar les culpes contretes pels qui van contribuir a forjar la subversió”. La llei permetia imposar diverses condemnes contra els republicans vençuts: des de la pena de mort fins a llarguíssimes penes de presó i treballs forçats (d'entre 10 a 30 anys), amb inhabilitacions i prohibicions civils diverses. Aquesta llei va ser una les eines legals establertes pel franquisme per exercir la repressió política contra el bàndol vençut. La seva aplicació va concloure amb la promulgació de les lleis d'amnistia del 1969, després de 30 anys de plena vigència. Tot i amb això, les inhabilitacions i prohibicions fixades per aquella llei van continuar vigents contra tots els líders de l'exili republicà espanyol fins a la mort de Franco, el 1975.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El primer dia de cribratges massius a Trinitat Vella de Barcelona es tanca amb 951 proves PCR

Barcelona

Demostren l’eficàcia d’un nou tractament de primera línia del càncer renal

Barcelona

Tanca temporalment el Celler de Can Roca per positius asimptomàtics 

Barcelona

Mor un motorista en un xoc amb un cotxe al districte de Sant Martí de Barcelona

Barcelona

Els alumnes que hagin passat el coronavirus en els últims sis mesos no hauran de fer quarantena

Barcelona

Busquen un home a Lleida que n’hauria matat un altre en un pis del barri de Cappont

Lleida

Mor la jutgessa del Suprem dels Estats Units Ruth Bader Ginsburg, referent dels drets de les dones

Washington

Quatre detinguts per la mort d’una noia en una baralla multitudinària a Cornellà

Barcelona

Matí de cues al cribratge massiu a Trinitat Vella de Barcelona

Barcelona