Societat

Els carlins catalans tenen cripta pròpia a Montserrat

D'entre els qui van tenir la possibilitat d'escollir i acceptar el trasllat de les restes dels seus familiars al Valle de los Caídos n'hi va haver molt pocs que s'hi neguessin. Els familiars dels represaliats a la rereguarda republicana de Lleida s'hi van oposar, i només la fermesa de la seva actitud va permetre que finalment els seus morts no es toquessin del cementiri de la capital del Segrià. Van acceptar que, com a molt, una mica de la terra on eren sepultats es traslladés a Cuelgamuros.

Uns altres que s'hi van oposar van ser els carlins catalans, col·lectiu en el qual no tothom va col·laborar amb el règim, com sovint es pressuposa. De fet, ja en la immediata postguerra molts d'ells van ser conscients que el franquisme no era el que se'ls havia promès i pel que havien lluitat, i se'n van anar distanciant fins a oposar-s'hi.

El 16 de juliol del 1939 els carlins enquadrats al terç de Nostra Senyora de Montserrat feien una primera sol·licitud a les noves autoritats per “construir a Montserrat una cripta on es pogués sepultar els morts en tan heroica defensa i un monument en el qual perpetués la memòria de tan valents defensors...” Proposaven la creació d'una comissió, per elaborar una proposta i gestionar que es materialitzés, de la qual havien de formar part l'abat de Montserrat, Antoni Marcet; el president de la Diputació de Barcelona, Josep M. Milà i Camps, i l'alcalde de Barcelona, Miquel Mateu, entre d'altres. La resposta va ser negativa perquè segons els van informar es preparava un monument on serien enterrats tots els morts de la guerra, però els donaven una alternativa: “Col·locar una planxa commemorativa en la qual, sense inscriure-hi noms, s'expressi el nombre d'oficials, classes i individus caiguts, del terç i la centúria de Montserrat.” Quan es va inaugurar el Valle de los Caídos la germandat del terç de Montserrat es va oposar al fet que hi fossin traslladats els seus morts, i el que no havia aconseguit el 1939 ho va poder portar a terme el 1961, quan es va inaugurar la cripta que encara avui tenen i mantenen a la muntanya sagrada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Guix veu “poc factible” que a Catalunya es produeixi una situació com la d’Itàlia pel coronavirus

Barcelona

El cap de la Guàrdia Civil a Economia el 20-S diu que Laplana no va fer res per allunyar els concentrats

San Fernando de Henares

Salut, pendent de reunions amb altres autoritats sanitàries per si cal intensificar les mesures contra el coronavirus

barcelona

Barcelona limitarà a 30km/hora la velocitat màxima a les vies de la xarxa secundària a partir de l’1 de març

Barcelona

Facua denuncia diferències de fins el 249% en les tarifes de mòbil amb trucades il·limitades de 25 companyies

barcelona

Brussel·les reclama als estats “coordinació” i “proporcionalitat” abans d’imposar controls fronterers pel coronavirus

Brussel·les

Acordonada la platja del Somorrostro de Barcelona per la presència d’un objecte al mar que podria ser un projectil

Barcelona

Cinc morts a Itàlia pel coronavirus

roma

Eutanàsia, ara sí

barcelona