Societat

Història

75è aniversari del final de la Guerra Civil

El règim, a Santa Cristina

L'arxiu cristinenc publica a internet les actes de les reunions que la comissió gestora franquista va fer el 1939 a l'Ajuntament

Al marge de la repressió, reflecteixen el racionament i la falta de recursos econòmics

El blat i la carn escassejaven a Santa Cristina d'Aro, com a la resta de Catalunya, acabada la Guerra Civil. Se'n va prohibir la venda a forans, amb un sistema de racionament escrupolós. A la caixa municipal, les poc més d'11.300 pessetes inventariades entre el febrer i el març d'aquell any s'escolaven setmana rere setmana. I al juliol les noves autoritats franquistes van arribar a posar diners de la seva butxaca perquè els números quadressin i a pagar factures. Però el comportament, que podria semblar fins i tot filantròpic, no redimeix altres despeses absurdes com ara l'aprovada quatre mesos després, el 13 de novembre, quan els edils de la comissió van aprovar per unanimitat contribuir al regal de l'Espasa de la Victòria al Caudillo, com els havia reclamat el governador civil.

Aquests i molts altres detalls dels primers mesos del règim franquista a l'Ajuntament cristinenc es poden trobar en les actes de les reunions que la gestora municipal va celebrar entre el 7 de febrer i el 28 de desembre del 1939, digitalitzades per l'Arxiu Municipal i consultables des d'ahir a internet. L'arxiver de Santa Cristina, Jordi Gaitx, adverteix que “ofereixen una visió molt oficialista” i que, per aprofundir en detalls més escabrosos, cal capbussar-se en la correspondència oficial; tot i això, la cinquantena de documents no deixen de ser “un testimoni essencial per conèixer el període”, en què dos veïns del municipi van morir afusellats i uns quants més van ser empresonats. Gaitx també destaca la feina inacabada del col·laborador de l'arxiu Lluís Maruny, que va iniciar el buidatge de la documentació el 2011 però que va morir l'abril del 2012, poc abans de completar-lo.

Tot i el traspàs de poders, literalment amb “perfecta cordialitat”, que “els components de l'Ajuntament marxista” van fer al representant local de la Falange, aquell 7 de febrer, Joan Mont va ser designat alcalde, amb Jaume Massa i Agustí Sala com a tinents d'alcalde i Ramon Motjé, Ferran Serra, Jaume Rosselló i Josep Casas com a regidors. I de seguida la prioritat va ser regular els abastiments de blat i carn i els racionaments, que ja s'haurien de pagar amb “moneda legítima”, amb uns quants dies de moratòria per aconseguir-ne.

Depuracions i nomenclàtor

Alhora, però, va començar la feina paral·lela de repressió: el 13 de febrer es va acordar no expedir certificats de “bona conducta” als regidors i càrrecs públics nomenats després del 18 de juliol del 1936; es va encarregar investigar l'actuació dels funcionaris municipals i, malgrat que alguns com ara el secretari i l'agutzil van ser readmesos, a finals d'any es va acordar la depuració d'alguns altres empleats. Els béns de l'antic mestre Francesc Camps van ser retinguts, fins que es presentés al registre. I, per fer quadrar la recaptació, es va amenaçar amb recàrrecs del 25% els morosos de la contribució. També els advertien que, si no pagaven al cap de poques setmanes, els embargarien els béns “sense cap mena de contemplació”.

Els canvis en el nomenclàtor, en canvi, es van fer esperar fins al 10 de juliol, quan de retruc es va acordar una recollida de fons per al sosteniment de la parròquia. Als carrers i les places de Santa Cristina també van arribar els tradicionals noms del Caudillo –a la plaça Baldiri Reixach–, del falangista José Antonio –al carrer Teulera– i del conservador Calvo Sotelo –al carrer Comerç–, a més de generals colpistes com ara Mola i Queipo de Llano.

Pel que fa a abans d'aquest període, l'arxiu cristinenc també custodia actes i documents des del 1854, quatre anys abans que el municipi se segregués de l'antic Ajuntament de la Vall d'Aro, el 1858.

El segell vell
En la primera acta franquista, del 7 de febrer, i fins al mes de març, encara apareix el segell de l'“Alcaldia Constitucional”, substituït a l'abril per un segell amb l'àguila a l'escut. Hi consten les firmes del nou alcalde, Joan Mont, els tinents d'alcalde i els regidors designats per la Falange.
13.447
pessetes
constaven en el primer inventari de la caixa municipal, tot i que setmanes després se'n van restar 2.058 de mal comptabilitzades. L'alcalde i alguns edils van haver de posar entre 1.000 i 500 pessetes de la seva butxaca per pagar factures aquell primer any. El pressupost aprovat al juny era de 34.718,80 pessetes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Predomini del sol

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

La precipitació desapareix

Barcelona

Dos morts i dos desapareguts pel temporal

Barcelona

Troben el cos d’una dona al Prat de Llobregat però queda per aclarir si la seva mort està relacionada amb el temporal

El Prat de Llobregat

Uns 137.000 alumnes s’han quedat sense classe aquest dijous pel temporal Glòria, la majoria a les comarques de Girona

Barcelona

Busquen dos nous desapareguts pel temporal a Jorba i a Cabacés

Barcelona

El Ter es torna a desbordar als barris de Pont Major i Pedret de Girona

Girona

Una dotzena de vies tallades a la demarcació de Barcelona i 21 a la de Girona pel temporal

Barcelona

Perill de desbordament del Ter a Sant Julià de Llor i Bonmatí i superació del nivell d’alerta a l’estació del riu Congost

Barcelona