Administracions

MIQUEL NOGUER

PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA

“Sort n’hi ha hagut durant la crisi, dels ajuts de la Diputació”

Destaca l’acompliment de l’endeutament zero i l’augment del fons de cooperació municipal

Remarca l’acció de govern feta per ajudar els municipis en habitatges

Mitja vida en la política local
Miquel Noguer és un històric de la política a les comarques gironines. L’actual president de la Diputació de Girona va ser alcalde de Mieres (1991-2006). A més, va ser president del Consell Comarcal de la Garrotxa (1998-2006). En les eleccions municipals del 2007 va ser elegit alcalde de Banyoles, i va ser reelegit el 2011 i el 2015.
En temes nacionals, la Diputació s’ha manifestat molt clarament i d’acord amb l’oposició
Durant el 155 vam ajudar en allò que vam poder; però no podíem substituir la Generalitat
Hem incrementat el fons de cooperació als ajuntaments d’11 milions a 20; és el moll de l’os

Miquel Noguer (Mieres, 1963) va ser investit a finals de juliol president de la Diputació de Girona. Des del 2011 era vicepresident, càrrec que ha ocupat durant les presidències de Pere Vila, Joan Giraut i Jaume Torramadé.

Com afronta aquests menys de deu mesos que li resten de mandat? Amb Pere Vila van qualificar el relleu de “natural”.
No puc obviar el principal: era vicepresident primer d’aquesta casa i per tant corresponsable de totes les polítiques que havia desplegat la Diputació amb el president Pere Vila. Per tant el relleu era natural. Si 11 mesos abans d’unes municipals es dona el cas que el president ho ha de deixar perquè és nomenat delegat del govern, el més lògic és que el vicepresident primer sigui el president i el vicepresident segon sigui el primer i etc... Era una manera de fer normal i lògica; un traspàs que aplica el sentit comú.
Durant set anys s’ha fet càrrec de la ‘cuina’ de la Diputació.
Bàsicament quan ets el vicepresident primer i portes l’àrea econòmica i l’àrea d’administració general és evident que et toca fer la cuina, que té una part molt bona i és que m’ha permès conèixer a fons la casa i el personal. Com a president em toca rebre alcaldes, institucions i clubs i alhora assistir a molts més actes en representació de la institució. I tenir molta més relació amb les altres diputacions. Em toca també trepitjar territori, rebre companys alcaldes... són coses que ja havia fet i ara em toca fer molt més.
Ha trobat la mà estesa que va oferir a l’oposició en el ple d’investidura?
Vaig sortir elegit amb 26 vots de 27 del ple. I, el pressupost, el vam aprovar amb 26 de 27 vots del ple. Evidentment hi ha hagut diàleg, hem parlat perquè, si no, no hauríem aconseguit el vot favorable. I, en el cas de la CUP, amb Lluc Salellas la relació és cordial, com no pot ser d’altra manera, perquè no vens aquí a fer enemics, al contrari. Tothom fa el paper quan li toca fer. En el ple cadascú defensa les seves posicions. Hi ha gent amb qui políticament pots arribar a més entesa que d’altres. Ara, quan s’aprova un pressupost amb 26 vots a favor de 27 i només en tens 14 (PDeCAT), vol dir que 12 vots són dels grups de l’oposició (ERC, PSC i IdS). Trobo una bona relació amb tots els grups i una bona manera de fer.
En el ple de possessió, Lluís Sais (ERC) va reclamar un paper més actiu de la institució en l’excepcionalitat que viu el país; mullar-se per la República. Ha fet prou la corporació?
La Diputació ha fet tot el que havia de fer. A vegades això de “mullar-se més o menys” queda molt ambigu. I no és cap crítica per a Lluís Sais, Déu me’n guardi de fer-ho, i més amb aquestes qüestions nacionals, que no podem retreure’ns res; al contrari. Penso que la Diputació ha manifestat sempre el que havia de manifestar. I ens hem manifestat molt clarament en moltes coses i sempre d’acord amb els grups de l’oposició. I sumant també amb la CUP.
Quin hauria de ser l’encaix d’una institució tan antiga com la Diputació en una futura República Catalana?
Si hi hagués una República Catalana no hi hauria una Diputació perquè, entre altres coses, la llei preveu les vegueries en la distribució territorial. També podrien existir les vegueries ara si l’Estat reconegués que les quatre diputacions es divideixen en vuit vegueries. Perquè no deixa de ser que la Diputació és una distribució territorial de l’Estat que neix en el seu moment com un braç de l’Estat de les províncies per ajudar en el món local. El 99% del finançament de la Diputació és a través del retorn dels impostos que cobra l’Estat d’aquella demarcació. Es va concebre per dotar de recursos els ajuntaments; sigui suport tècnic o suport econòmic. Sort n’hi ha hagut en aquests anys de crisi, de l’aportació de la Diputació als ajuntaments, si no algú ho hauria passat molt malament. El principal client de la Diputació són els ajuntaments.
I durant l’aplicació del 155?
No, perquè els fons venen de l’Estat. Cap afectació.
I en qüestió d’ajuts? Vau arribar on la Generalitat no podia?
Vam intentar ajudar més els ajuntaments, amb tot el que vam poder, com hem fet sempre. Ara, no podíem ser de cap manera substitució de la Generalitat; els dos pressupostos són incomparables.
En el cas del ple, hi ha un gran suspens en paritat. Realment les ‘cuines’ dels partits es creuen les quotes?
És veritat que s’elegeixen per partits judicials i és clar, dins cada partit judicial, cada grup té el que té i escull. Penso que, més enllà de la paritat, cada partit ha escollit en funció del que creia que havia d’escollir; sí que s’ho creuen els partits. Quantes regidores hi havia i quantes regidores hi ha. I quantes alcaldesses hi havia i quantes alcaldesses hi ha. Sí que si mires el ple hi ha poques dones. En el nostre cas quan ha marxat algú ha donat la casualitat que és una dona. Crec que tothom dins de casa seva ha fet els equilibris que ha pogut i en cap cas els equilibris s’han fet mai en perjudici de la dona. I en les pròximes eleccions dependrà de quants diputats toquin a cada grup de cada partit judicial. El missatge final que m’agradaria transmetre és que cap partit polític ha escollit els diputats pensant en home/dona sinó en la gent que ha cregut adequada en cada moment d’acord amb els equilibris que s’han de fer sempre a cada casa.
Acumula gairebé 32 anys en el món de la política local. I moltes municipals al darrere. Les pròximes, per l’excepcionalitat del país, tindran un component nacional molt més marcat?
És cert que estem en un moment excepcional i és cert que hi haurà un factor de país que influirà. Però hi ha un tercer factor a tenir en compte i és que l’elector vota les persones que millor pensa que li poden gestionar el seu municipi, poble o vila. Bàsicament és això. Hi ha figures d’alcaldes o d’alcaldesses que ho són per la manera de ser, la gent els percep com un bon gestor de la ciutat, que és proper. Evidentment estem en un moment excepcional que no s’havia donat en cap altra convocatòria municipal. Hi haurà el factor nacional però continuo pensant que un component molt important és el de la manera de gestionar el dia a dia. Es vota el millor gestor. Aquest és un component de sempre de les municipals, sigui qui sigui, i es presenti pel partit que sigui. Hem vist molts cops que es vota en les municipals un determinat partit, per les persones que l’encapçalen, i en les eleccions europees, que són el mateix dia, es vota una altra opció política.
La gent sap el que fa exactament la Diputació? Des d’ajuts i programacions culturals fins a arreglar carreteres pels últims aiguats?
Encara no prou. I no tothom n’és tan conscient. La Diputació sempre hi és, ajuda tots els ajuntaments amb diferents fons de cooperació. I tots els ajuntaments subratllen l’ajut, la col·laboració de la Diputació. La gent que treballa en entitats sí que sap els ajuts que atorga la Diputació a través de diferents convocatòries; per tant, aquesta tasca divulgativa es va fent. La Diputació ajuda tothom mentre que el Consell Comarcal gestiona, dona suport als ajuntaments, no dineràriament...Sí que hi ha un sector de la població que es pot preguntar què fem.
Hi ha la idea de ser una repartidora de diners.
No ho és. En part, tenim diners que hem de repartir als ajuntaments i entitats; per tant, més que repartidora, és la nostra obligació. Ara, no estem obligats només a repartir sinó que també estem obligats a donar servei. I abans has posat l’exemple: la Diputació manté una xarxa viària de carreteres molt important. Ara, com a usuaris, quan hi circulem, no ens aturem a pensar de qui és la carretera, sinó que volem que estigui ben senyalitzada, segura, que el ferm estigui correcte... Les carreteres de la Diputació tenen fama d’estar ben arreglades.
Quin és el balanç del pla mandat 2015-2019? Projectes pendents?
Hem arribat a endeutament zero perquè entenem que una entitat supramunicipal no ha de tenir endeutament. No hem de generar deute per donar subvencions. En tot cas podríem fer deute per fer inversions. Els anys de crisi profunda, l’Estat va dir que el nivell d’endeutament havia de ser per sota el 75% i la Diputació estava al 100. Els anys que més ho necessitaven els ajuntaments van ser els anys que més crèdit vam haver de retornar. I eren diners que podien haver servit per ajudar els ajuntaments. L’objectiu clar era tenir deute zero. El segon gran objectiu va ser ampliar el fons de cooperació municipal, que és l’eina que permet als ajuntaments destinar lliurement una quantitat de diners que els aporta la Diputació per al que necessitin; ja sigui fer inversió o pagar pressupost ordinari. Hem passat d’uns 11 milions d’euros a 20 milions. S’ha incrementat molt més d’un 50%. És el moll de l’os. I prioritzant més els petits que els grans. Els dos objectius s’han complert.
Els petits són els que necessiten més ajuda, no només econòmica, també d’assessorament tècnic.
I ho fem. La Diputació els facilita els serveis jurídics, la recaptació a través de Xaloc, o un servei de contractació perquè puguin fer consultes...
Quina acció de govern queda fins al final de legislatura?
El pressupost marca les línies d’inversió: mantenir carreteres, invertir en promoció econòmica, turística, serveis de salut pública a través de Dipsalut... També estem atents; cada vegada neixen més necessitats.
S’ha arribat tard a les polítiques socials?
No. S’ha incrementat moltíssim. Quan algú em diu això em sap greu, em dol, per la institució. Perquè sempre ha estat sensible a tot. Els primers anys de la crisi, el que més faltava eren aliments. La Diputació va crear el Salut i Crisi, enfocat a la donació d’aliments, destinant-hi 1 milió d’euros en el primer pressupost. Perquè, quan a La Sopa de Girona es va haver de doblar, es va doblar; que ningú hagués de deixar de menjar. Després, quant a les emergències d’habitatges, la Diputació va encaminar les ajudes d’habitatges a través dels ajuntaments. El vicepresident Fermí Santamaría va ser obsessiu des del primer dia. I, des de Dipsalut, el president, Josep Maria Corominas, també. Ho hem fet, malgrat no ens toqui fer-ho.
Com està la reforma de la Casa de Cultura?
No és una absoluta prioritat per ara però és cert que continuem amb el projecte. Els tècnics de la casa estan redactant el projecte. Un cop sapiguem el pressupost caldrà analitzar-ho. Alguna reforma s’haurà de fer a la Casa de Cultura. I si pot ser integral encara millor. Però no hi ha calendari.
Hi ha algun interès de compra de l’edifici de les clarisses caputxines de Girona, situat a la Pujada del Rei Martí?
És un tema que hem de parlar, s’ha d’acabar de concretar; però ara per ara l’opció de compra està molt verda. És un lloc emblemàtic de la ciutat. L’he anat a veure i es necessiten moltes reformes. Si es comprés l’edifici, és una guardiola.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Es replanteja la reurbanització del carrer Ample de Figueres

FIGUERES

Expropien el terreny que faltava per al recinte de l’Espai Cràter d’Olot

OLOT

El govern vol compromisos dels agents socials per frenar el canvi climàtic

barcelona

Adif desencalla per fi el darrer tram del parc Central

girona
medi ambient

Guardó per al Consorci del Ter

Nous refugis per a ratpenats a tocar del riu Ter

ripoll

TMB avança en l’electrificació de línies de bus en l’horitzó del 2021

barcelona
OLOT / SANT JOAN LES FONTS

Flors a la depuradora

L’acord Colau-PSC ja diluïa una nova gestió de l’aigua

barcelona