Medi ambient

La Fundació Mar alerta de la mortaldat de nacres

El paràsit que afecta els mol·luscs s’estén cap al nord i ha fet estralls a Sant Feliu

El paràsit (un protozou del gènere Haplosporidium) que afebleix “els reflexos de protecció” de les nacres, un enorme mol·lusc autòcton de la Mediterrània en recessió, preocupa la Fundació Mar, en paraules d’un dels seus biòlegs, Xavier Salvador. Un exemple palpable es troba a Sant Feliu de Guíxols. Aquí, els biòlegs de la fundació en tenien un centenar de censades i ara, durant una immersió, mesos enrere, van comprovar que no en quedava cap de viva. “És alarmant, perquè la nacra és un mol·lusc endèmic del Mediterrani i ja se’l considerava amenaçat perquè viu lligat a les praderies de posidònia, que estan en regressió.”

De les 89 nacres que hi tenien censades al litoral guixolenc, totes han aparegut mortes. “A l’estiu de l’any passat, no havíem tingut cap alerta, però al desembre ja en vam trobar un 36% de mortes; avui, hem vist com cap d’elles ha sobreviscut a l’epidèmia”, explicava un dels voluntaris de la fundació, Joan Lázaro. A la cala Ametller del mateix municipi, on l’entitat hi té una altra estació de seguiment, la situació és la mateixa. De les 22 nacres que hi havia censades, totes elles han mort.

D’ençà que el protozou es va detectar per primer cop en aigües d’Andalusia, ha fet autèntics estralls en la població del mol·lusc. El litoral de Múrcia, el País Valencià i les illes Balears ja n’han patit els seus efectes. I ara el paràsit també s’ha estès a Catalunya.

Per intentar salvar-ne la població posen l’exemple del delta de l’Ebre, on els exemplars que hi ha perviuen més. Tant l’Estat com la Generalitat estudien diferents iniciatives, però la situació de les nacres exemplifica com la pesca intensiva, el turisme i el canvi climàtic poden passar factura als ecosistemes. Per això, la Fundació Mar, a través de les 19 estacions de seguiment que té repartides arreu de Catalunya, analitza la situació d’aquelles espècies (com ara algues invasores) que afecten la biodiversitat del fons marí.

Entre les espècies invasores que ha detectat, Salvador esmenta també petites colònies d’un corall autòcton de l’Atlàntic i l’alga Caulerpa cylindracea, que ofega altres espècies i va ser detectada fa més d’un any a Begur, tot i que la fundació també l’ha observat al cap de Creus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Núvols alts a l’oest i al sud

Barcelona

La Generalitat opta per portar els residus de Vacamorta a un radi de 80 quilòmetres i ja estudia on fer un nou abocador

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura

L’aeroport de Girona tanca el primer trimestre de l’any amb una caiguda del 97,6% dels passatgers

Vilobí d’Onyar
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Sol i alguns núvols

Barcelona

Barcelona transformarà un antic recinte fabril de la Mercedes-Benz en una illa amb 1.450 pisos i activitat econòmica

Barcelona
Medi Ambient

‘Youtubers’ salvatges

barcelona

Palamós millora els accessos del passeig

palajós

Castelló portarà els gossos recollits a Fortià

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Menys animals salvatges atesos el 2020

barcelona