El plor de l’àngel
En record de Ramon M. Carrera
Al cim del campanar catedralici hi ha l’àngel que vetlla pels gironins, que des d’aquest alt lloc de privilegi observa la ciutat i els seus veïns.
Malgrat estar revestit de bronze, al seu interior, hi batega un cor. I aquests dies se’l veu com plora, veient que a la ciutat regna la por.
Els veïns de Girona, com tants d’altres, estem exposats a un virus agressiu que està amenaçant les nostres vides, tot provocant-nos un neguit obsessiu.
I enfront la seva impotència, veient que no s’hi troba solució, malgrat els esforços de la ciència, patint per nosaltres, arrenca en plor.
I per si fos poca, la seva pena, una altra s’hi acaba d’afegir: l’artista que li va donar la vida, just aquests dies s’acaba de morir.
Encimbellat dalt l’altiu campanar, a l’àngel que vigila la ciutat aquests dies se l’ha pogut veure plorar per nosaltres i per l’artista traspassat.
Amb la mort de Ramon Maria Carrera, escultor bonhomiós, ja d’un grapat d’anys, heretem, entre d’altres, una obra, l’àngel de la catedral.
Descansi en pau!