En obrir els diaris fa alguns dies, hem vist que mossèn Ramon ens ha deixat. Feia temps que no estava gaire fi, però, tot i així, ens hem quedat parats. Havíem coincidit, no fa pas gaire temps, al cotxe de línia, de la ciutat del llac, on estava exercint, darrerament, Banyoles, on nasqué i on ha traspassat. Ens coneixíem per la pertinença al moviment cristià Vida Creixent, en el qual ell va exercir quinze anys el càrrec de consiliari i va ser un bon referent. A fe que féu honor a la seva feina, fou un consiliari molt conciliador, que al grup deixà una bona empremta, compaginant-ho amb la tasca de rector. D’ençà que es jubilà de Vida Creixent, a vegades, de tant en tant, ens trobàvem, sempre tenia un record d’aquell temps i de les reunions que celebràvem.

Els darrers cops que coincidírem, amb ell ens comentà el seu problema de salut, l’hi feien quimioteràpia, periòdicament, però no es volia donar per vençut. Ara hem vist que el mal l’ha guanyat, se l’ha endut; però no se li ha emportat els records deixats, els llocs on ha estat, ni l’arribada a un cel ben guanyat.