Com deia aquell, amics per sempre
Sabia que feia temps que l’Emili estava malalt d’aquesta infermetat que no et deixa treva però, com sempre, tens l’esperança que qui dia passa anys empeny.
Vaig conèixer en Banchi cap a finals de l’any 1965 i vaig saber d’ell a través del bàsquet gràcies a en Sarassa (un altre personatge important d’aquest esport a Girona). En Sarassa em va veure entrenant a l’estadi del GEiEG a la Devesa uns quants marrecs que volien aprendre a jugar-hi, perquè sabien que jo venia de Mataró, a on havia jugat a aquest esport.
En Manel Sarassa va demanar-me per entrenar l’equip del GEiEG per la propera temporada i allà fou on vaig conèixer no només en Manel sinó també en Banchi, en Faura, en Girón, en Lasheras, en Brea, en Sitges, en Carreres, en Resclosa, en Jou, en Masó, en Sunyer, en Carandell i d’altres. L’Emili va estar-hi poc, al equip, els estudis de medicina l’esperaven. Quan va tornar havien passat uns quants anys. Amb el títol d’estomatòleg a la butxaca, va obrir la consulta al mateix lloc d’ara.
La seva afició, a part de la medicina, va ser el bàsquet, al qual va dedicar molts anys. Allà, al Sant Josep, va trobar-hi en Ramon Sitja, ànima d’aquell equip, i molts dels antics companys. Aquell equip, amb els anys i sent ell directiu i després president, va arribar a ser un dels bons equips de Catalunya. Hi va dedicar molts anys i diners. Més tard, el senyor Vidal va entrar al món del bàsquet i aquell modest equip va arribar a jugar a la màxima categoria del bàsquet espanyol.
Arriba l’any 1994 i la Federació Gironina de Bàsquet està en crisi. S’havia de buscar una persona que volgués comandar-la perquè es podia córrer el perill que passés directament a Barcelona. Ja se sap què passa quan perds poder per petit que sigui. Qui va salvar la situació? El doctor Emili Banchilleria. Durant quatre anys, del 1994 al 1998, aquella junta directiva va fer bona feina.
També més tard, en temps molt difícils, es va posar al davant dels estomatòlegs i odontòlegs gironins. Més tard va crear el grup de Dentistes Solidaris, i hi van col·laborar també protètics dentals.
Emili, has fet molta feina, la teva família pot estar orgullosa del teu pas per la terra.
A la família, el meu condol.