Ens ha deixat el nostre company i amic Lluís Corominas

En nom dels Cantaires de Farners, voldria tenir un petit record pel nostre company Lluís, una persona entranyable, que desprenia senzillesa, bonhomia, generositat, que sempre estava alegre i content, i ens havia demostrat una gran enteresa davant les adversitats. Ell era colomenc de soca-rel, d’una coneguda família de mig tros del carrer d’en Calau, que en deien Can Tiots.

Lluís Corominas era un mestre d’obres meticulós, un treballador incansable, una persona intel·ligent, un amant de la seva família, i un home que mentre feia feina sempre cantava, amb un somriure als llavis que feien una simbiosi perfecta amb els seus ulls de color blau cel. Quan cantava es deixava anar, i superava sense cap problema algun petit entrebanc que hauria pogut tenir en una conversa.

Feia un esforç molt considerable per poder venir a assajar amb el “Coro” de Farners, i es feia estimar, sempre amb el seu somriure d’orella a orella. Tenia un cor molt i molt gran.

Era una persona profundament creient, i molt devot de la nostra Regina de Farners. Un dels moments més esperats per ell era la festa del Dimarts de Pasqua, i especialment a primera hora del matí, la celebració de la tradicional missa amb la cantada dels Goigs de la Verge de Farners, que els colomencs ens hem fet nostres, i que finalitzen amb aquella frase que ens diu, com una premonició: “En nostra última hora, i al dar-vos el darrer bes, sigueu nostra protectora, Gran Regina de Farners.”

Descansa en pau, amic Lluís, de part de totes les famílies dels Cantaires de Farners.