Francesc Majó Saguer, ‘Xicu Arturo'

Qui gosaria contradir que són les persones qui fan els pobles? Qui no estaria d'acord a afirmar que Verges és el que és gràcies també a en Xicu Arturo? Anys i anys col·laborant amb el futbol, la Processó, la Coral, la Sopa, l'Ajuntament, els Pastorets... Anys i anys dedicant temps i el que fes falta al seu poble de tota la vida. El llegat social i cultural que ens ha deixat a través d'un altruisme sense precedents és molt abundant, ara cal que les generacions presents i futures no escatimin esforços per preservar-lo i assegurar-ne la continuïtat.

Avui ens pot fer feliços tancar els ulls, mirar-lo i dir-li: “Gràcies, Xicu, gràcies de cor per tot el que has donat; gràcies pel teu temps, per la teva generositat, pel teu exemple i per ajudar a fer de Verges el que volem que sigui. I perdona'ns per no haver-t'ho sabut dir abans com et mereixies, ja saps com van aquestes coses. No ens ho tinguis en compte.”

Però justament avui, també, ens podria entristir tornar a obrir els ulls, mirar al voltant i comprovar que en Xicu ja no hi és. Quedem-nos doncs amb els ulls tancats, ni que sigui per uns instants més, i remerciem-li novament la dedicació als altres.