Carme Vinyoles

Carme Vinyoles

Raça humana

L’educació no pot esperar

Catalunya es troba en un punt d’inflexió: o bé s’encamina cap a l’aprofundiment de les desigualtats educatives i cap a un sistema de resultats mediocres, o bé cap a una educació de qualitat i...

Raça humana

Sobre el càstig a l’esquerra

Per què l’esquerra és castigada pel seu electorat? Norberto Bobbio, estudiós de les grans divisions per raó de classe, raça i sexe, ens ajuda a aclarir alguns conceptes: “Els igualitaris d’esquerra...

Raça humana

Aquell bisbe vestit d’indi

Ho explicava Josep Maria Monferrer, escolapi i educador de la Mina, que després que l’Església frustrés un projecte social per interessos econòmics va tenir una forta crisi de fe i se’n va anar...

Raça humana

De quin racisme estem fets?

Hi ha una mena de racisme quotidià i no gens infreqüent que és un cop de puny a la cara, contundent, sec, sense molles ni embenats ni possible malainterpretació. És el que s’ha trobat una jove estudiant...

Raça humana

En nom del poble lliure i sobirà

Es veia a venir però pocs s’ho van creure. Quan va esclatar la pandèmia el president d’El Salvador Nayib Bukele va aprovar un seguit de mesures que li van permetre guanyar per majoria absoluta les...

Raça humana

És un crim contra la humanitat

Ens alegrem que el govern dels EEUU ara doni suport a la suspensió dels drets de propietat intel·lectual de les vacunes contra la covid, segur que és un important pas que deurà animar a la UE, a Canadà...

Raça humana

La pobresa no és revolucionària

Passejada per la memòria. 13 de març del 2000, dilluns al matí, després de la llarga nit del triomf absolut d’Aznar cansat de parlar català en la intimitat i del pacte del Majestic amb que Pujol...

Raça humana

Terrorisme que no es jutja

Avui sabrà si l’acusen o s’acaba el malson. Juana Ruiz Sánchez, ciutadana espanyola, treballadora humanitària, resideix des de 1985 a Palestina, coordinadora de projectes de l’organització sanitària...

Raça humana

El ‘bichito’ no para de créixer

En aquells temps que un bistec inundava la paella d’aigua -o el que fos el líquid marronós que desprenia la cocció- ens va visitar un “bichito tan pequeño que si se cae de la mesa se mata” deia...