Eva Vazquez Ramio

Eva Vazquez Ramio

Caiguda lliure

Un terrat a Cadaqués

Hi ha una part important de la pintura del segle XX que passa pels terrats, fins i tot pels més decrèpits i amagats. N’hi ha una altra, és clar, que s’atura a les portes del Liceu, o almenys del...

Caiguda lliure

Els que callen

Fa poc em van convidar a compartir taula per dinar amb una colla d’escriptors, dos o tres dels quals tenen trumfos per Sant Jordi. Això sonarà molt desagraït, però la veritat és que no em va fer,...

Caiguda lliure

Audiències i eleccions

No tinc per costum seguir cap d’aquests programes televisius dits de tertúlia que, més que per l’intercanvi d’opinions, se sostenen en el guirigall. En general, m’incomoda veure gent discutint...

Caiguda lliure

Just abans, just després

A punt de clausurar-se l’exposició de guaixos de Charlotte Salomon a Pedralbes, em trobo a la taula La mesura dels nostres dies, el llibre d’una altra Charlotte, Charlotte Delbo, que també va ser...

Caiguda lliure

Res que sigui teu

Vaig començar amb una pedra, perquè me la va donar un amic, era arrodonida i llisa, i cabia sencera a la mà. Com que la tinc prop de la porta, em vaig acostumar a passar-hi el palmell cada cop que sortia...

Caiguda lliure

Una cosa de no res

No he sabut explicar-me mai del tot la incomoditat que sento de travessar algunes places que depassen tota mesura fins que he llegit Fugir era el més bell que teníem, de Marta Marín-Dòmine. Hi ha un...

Caiguda lliure

La senyoreta Stein

La primera edició en català del clàssic d’Ernest Hemingway París era una festa, a la col·lecció El Cercle de Viena, m’ha fet interessar, quasi sense voler-ho, per Gertrude Stein, l’amfitriona...

Caiguda lliure

De què parla la poesia?

L’editorial empordanesa Llibres del Segle ha assumit una empresa grandiosa reservada només als valents: ha agafat els catorze llibres de poesia que Carles Camps Mundó (Cervelló, 1948) ha anat lliurant...

Caiguda lliure

Plàtans i bananes

A casa, soc l’única que menja fruita. Els altres dos inquilins –diguem-ne així– senten una aprensió tan irreductible per aquesta classe d’aliments, que la seva sola presència a taula els inspira...