Gemma Busquets Ros

Gemma Busquets Ros

De reüll

La bellesa dels àngels

El s àngels no tenen sexe. Però fins ara les (sempre elles, sempre en femení) hem vistes amb calcetes finíssimes, transparents i sempre amb pel púbic inexistent, amb blondes adornant els sostenidors...

De reüll

El temps de Montserrat Roig

Avui Montserrat Roig (1946-1991) hagués complert 75 anys i, sense saber-ho, dilluns, amb l’Eva Vàzquez la vam invocar. Sense saber tampoc que l’examen de selectivitat de dimecres escolliria El...

Retrobament feliç

Segurament els dos concerts que Love of Lesbian va realitzar a l’ Auditori de Girona , per celebrar el quinzè aniversari de l’equipament, i per a presentar el seu nou disc V.E.H.N (Viaje épico...

De reüll

La guerra de les senyoretes

A finals del gener de 1939, a Girona “la Carmina Bassols encara va comprar un pom de mimoses per 50 pessetes. Aquell inici de primavera flairava optimisme”. Amb vint anys, filla d’una família catòlica...

L’APUNT

Ni una més

Ni una més. Ni una menys. Ens volem vives. Ahir ho vam tornar a dir. Però és que fa poc que ja ho havíem dit: Ni una més. De tan repetir-ho hem convertit la impotència, la indignació, la ràbia...

De reüll

Quan la dona és un pescaclics

Quan l’enginyera Judit Giró Benet (Tarragona, 1996) va guanyar el premi Dyson per un dispositiu biomèdic que és capaç de detectar el càncer de pit amb una mostra d’orina, el titular d’Antena...

opinió

Les fotos de la història

La Maria Oliveras i Aurich era filla de Josep Oliveras i Butiñà, regidor del PSUC a Banyoles durant la guerra. A pare i filla els van empresonar l’hivern del 1939; s’hi van estar poc i es van lliurar...

De reüll

Sabates vermelles

Botes, ballarines, amb taló. Deformades de caminar. De viure. No com les sabatetes brillants amb les quals Dorothy seguia el camí daurat que la duria a Oz. No hi ha purpurina en aquestes sabates vermelles...

Crònica

Bella i plaent

Hi havia moltes ganes d’escoltar Clamor a l’Auditori de Girona després que la presentació del segon àlbum de Maria Arnal i Marcel Bagés s’hagués d’ajornar dues vegades; la primera a finals...