Jordi Bordes Castells

Jordi Bordes Castells

CRÍTICA
jordi bordes

Una implacable mirada al bosc

En un bosc proper a Estocolm, tres amics prenen unes cerveses i celebren, aparentment, que han acabat el curs. Aparentment, perquè en realitat de seguida s'intueix que estan fent guàrdia. Potser només...

Crònica

De mandres i galetes

El gos Canelo tenia mandra de sortir a saludar la canalla el dissabte al matí. La música feia estona que sonava, el micròfon era a lloc i el seu amo (el manipulador) l'animava sense massa sort. Als...

CRÍTICA
jordi bordes

Teatre Nu, una llegenda ben real

Imagineu-vos una companyia que decideix (per ara) provar nous llenguatges en cada espectacle: no acomodar-se en un model en què poder especialitzar-se. Situeu els actors en un escenari que treballen per...

Complicat retorn de Sagarra

Fins al 6 d'abril, el TNC programa Ocells i llops, de Josep Maria de Sagarra, una obra que només va aguantar un parell de funcions el 1948. L'obra, escrita en català, va superar la censura franquista...

Operació corrupta institucional?

El ministre de Governació Ramón Serrano Suñer va voler dominar la intel·lectualitat catalana transformant l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), institució màxima de la cultura catalana, en l'Instituto...

Carmen Amaya, ostatge de Franco

Tothom tenia per cert que el món del folklore, amb les coplas, la sarsuela i el flamenc, va ser beneficiat per la dictadura. Efectivament, no deuria tenir tantes traves perquè sovint s'adequava als gustos...

Crítica
teatre

Una cruel intimitat massa divertida

Desequilibrat. L'adaptació de Lluís Pasqual buscava insuflar la intimitat dels personatges, les seves contradiccions. Una bona idea, però, que potser no permet el vers de Lope de Vega. Perquè si hi...

Crítica
teatre

Poesia brutal

Un Bolaño visceral amb l'ofuscació de les drogues, però la mesura de la poesia. L'adaptació de Fèlix Pons, que està digerint i vomitant la parella d'actors a escena, escolta de fons el remor de les...

Crítica
teatre

Magistral

Com si fos una partida d'escacs, la trama d'El chico de la última fila segueix un guió amagat que respon molt bé al que exigeix el professor de literatura al seu alumne avantatjat: el final ha de ser...