«Padres»

Ara que Escenas de matrimonio ha passat a millor vida (repeticions a la TDT), Antena 3 n'ha buscat la rèplica. Potser un xic tard, no? Padres, estrenat aquest diumenge i que omplirà el que s'anomena access prime time d'Antena 3 quatre dies a la setmana, és el mateix, però amb famílies en lloc de matrimonis sense fills. Bé, també canvia una mica el tipus d'humor. Que, al cap i a la fi, Padres prové d'un format d'èxit al Canadà (Les parents) i no de la factoria de José Luis Moreno. Els gags aquí es basen més en situacions quotidianes que busquen el somriure còmplice que no pas en diàlegs plens d'insults i humor cañí i barroer. Hi ha també, deixem-ho clar, molta part de guerra de sexes però no tan basada en els típics acudits de qui té el cervell unineuronal. En haver-hi pares i fills, i jugar amb una família amb només nenes i l'altra amb només nens, s'obre més el ventall: també hi ha gags sobre la diferència generacional, situacions diàries de parella, problemàtiques entre germans... Res, però, fuig del tòpic. En conjunt és distreta i si la mantenen –el 13,5% de l'estrena és millor que el d'apostes semblants (Ell@s, Impares), però molt justet–, podria ser una bona alternativa (l'única de ficció) a Risto, Wyoming i Motos.