Estem perduts

Vaig seguir les tres primeres temporades de Lost i m'hi vaig deixar perquè narrativament no s'aguanta per enlloc. És massa plena de cops d'efecte i sorpreses que s'haurien d'explicar per fets passats, no pas per accions futures. Crec que és una enganyifa i no entenc per què és una sèrie de culte. No arriba a la sola de sabata de cap sèrie produïda pels mags d'HBO. Cada cop que intento reenganxar-me perdo l'esma. No és pas pels fets repetitius que s'hi narren cíclicament, ni per la munió de personatges que hi han figurat. He llegit obres molt més complexes i amb molts més personatges; m'havia fet els arbres genealògics d'obres de moltes planes, amb personatges amb noms massa semblants de fills, pares i néts. Seguir Lost em sembla una pèrdua de temps i ja em comença a carregar que es parli tant d'aquesta sèrie sobrevalorada. De les sèries, n'hauríem de parlar un cop s'hagin cancel·lat i en tinguem tots els DVD i els podem veure seguits, conclosos i resolts. I el pitjor de tot és que els seguidors es pensen que són el 2.0. dels nous formats de narració. I allò que adoren no és res més que un remake postmodern d'un film de sèrie B dels anys cinquanta del segle XX, o d'algun còmic. I, fins i tot, usen icones gastades. L'èxit em sembla equiparable al d'Avatar en 3D.