Comunicació

La mirada

OT: QEPD

Cap autocrítica per reconèixer
el fracàs en què ha acabat ‘OT'

Que en pau descansi. Sí, diumenge a la nit Operación triunfo va passar a millor vida i ja no tornarà. O com a mínim això era el que donava a entendre la catarsi col·lectiva que van organitzar. Cap autocrítica, cap anàlisi més enllà dels seus nassos per reconèixer el fracàs en què ha acabat submergit aquest format que ja no hi ha qui s'empassi. Va guanyar un tal Nahuel però això és igual, importava molt més tota la comèdia que van organitzar. La millor descripció del que ha acabat sent OT és la platea que van omplir amb antics concursants dels quals ningú es recordava. L'únic que coneixíem era Bustamante, que era allà per promocionar el seu disc. Ah! I la Soraya, perdó, la Poyeya. Tot va ser una colossal venda de fum. Nina va fer un discurset apegalós: “Nunca dejéis de soñar”. El jurat estava excitadíssim, potser els gintònics entre bambolines hi tenien alguna cosa a veure. També hi havia José Antonio Abellán! Mític locutor de la caverna. Això sí que és un aquelarre i la resta són punyetes! La tercera integrant era Eva Perales, que va començar a recitar una sèrie de premis de consolació en forma de participacions en una gira, un disc i la continuïtat de la formació dels concursants. Ho van acabar a cuita corrents i no hi havia manera humana d'entendre res. Perales és directiva de Blusens i al final allò semblava un publireportatge d'aquesta empresa. Fins i tot van sobreimpressionar el telèfon per si algú volia contractar-los. Ja se sap que a vegades els deliris de grandesa acaben ben avall, sota
terra. (Continuarà.)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.