‘Billete a Brasil'

A diferència de Tele 5, Cuatro ha obert les finestres dels realitys. En comptes de tancar els concursants en cases prefabricades i esperar la copulació o l'enfrontament dels engabiats, Cuatro els ha fet sortir a fora, a esbargir-se, a agafar les motxilles i a veure món. D'acord que Tele 5 també té Supervivientes, però l'illa no deixa de ser una versió tropical de GH. Cuatro impregna en els seus realitys un esperit més aventurer i l'espectacle inclou cultura viatgera, una aposta per la diversitat i la solidaritat. En els realitys de Cuatro, un no s'espera una copulació tan ràpida com en els edredons de GH, però sí l'enfrontament, la baralla, el quid del reality.

En la línia de Pekín Express i fins i tot de Perdidos en la tribu, diumenge es va estrenar Billete a Brasil. Em va recordar els viatges de turisme solidari que organitzen diverses ONG's. Els concursants han de reconstruir un hostal rural en ruïnes en un llogaret del Brasil que, si bé no és la vila gal·la d'Astèrix, els seus veïns els han fet peculiars; se'ls veu encarcarats davant la càmera o sobreactuats. La gràcia dels indígenes de Perdidos en la tribu era que l'abisme cultural i lingüístic no permetia la comunicació i per tant l'equívoc, i per tant la gràcia. El problema de Billete a Brasil és que és excessivament previsible: previsible que l'opositor a guàrdia civil seria el concursant esquer, el motor de la colla –el protagonisme que adquiria en el primer programa ho delatava– i previsible en el que passarà en aquest llogaret davant del mar que s'assembla massa a Supervivientes i poc a Pequín Express per moltes classes de portuguès i de gastronomia autòctona que els vulguin ensenyar.