La banda sonora de les nostres sèries

La cançó del capítol de dilluns de Polseres vermelles era El teu tresor, de Lluís Cartes. En una escena la Cristina escoltava Ivette Nadal, també hi hem sentit Por d'Els Pets i des del primer dia, el Sense tu de Teràpia de Shock ha acompanyat les aventures i la lluita de la colla d'en Lleó a l'hospital. El cas de Polseres vermelles és l'últim exemple i segurament el més notable d'implicació de la indústria audiovisual del país amb la música del país. Mai s'havia escoltat tanta música en català a TV3 com fins ara; no només amb les promocions del 3 com balla, ni amb les nadales ni amb la cançó que inaugura la temporada al setembre. Dèiem Polseres vermelles, però la primera gran sèrie catalana que va apostar per la música d'aquí va ser Porca misèria. I ho va fer, igual que fa la sèrie d'Albert Espinosa, com a element protagonista i no complementari; per reblar emocions, per emfatitzar la història; molt a l'estil de les produccions dels EUA. També Ventdelplà en les últimes èpoques va mirar cap a les bandes i cantants de la nova fornada del pop català, fent-los versionar aquell, gairebé himne, que va ser Descobreix-te.

Les sèries són –amb el permís de la publicitat– plataformes privilegiades per als músics. Són el primer esquer per fidelitzar una audiència que després les cercarà a la ràdio o a l'Spotify. Era norma de compliment gairebé obligatori fixar-se tant o més en la banda sonora que en les històries de les sèries americanes. Sempre feies algun descobriment deliciós. Ara és norma obligatòria amb les sèries d'aquí. Un nou signe de maduresa.