Per què?

Finalment avui és la nit de Sherlock al 3XL. No, no és Jeremy Brett. No hi ha pipa ni gavardines de quadres ni carruatge. Però hi ha Benedit Cumberbatch –definitivament el millor Sherlock de la història audiovisual– i hi ha Martin Freeman –definitivament el millor Watson per al millor detectiu– i hi ha Lestrade i la senyora Hudson i hi ha cadàvers i la deducció feta ciència i uns personatges tan addictes a internet i a les noves tecnologies com ho són els moderns del segle XXI. I què té Sherlock de diferent? La manera de narrar els tòpics del gènere i la manera d'enfocar els personatges? Una actualització respectant l'essència. Sherlock són 90 minuts que no són tele, són cinema i és recomanable fer l'esforç de gaudir en versió original subtitulada. La veu de Mr. Cumberbatch s'ho val. Em pregunto, però, per què Sherlock s'estrena al 3XL; és que TV3 no confia en el producte tal com va fer la BBC que –també s'equivoquen– l'estrenen el juliol i esdevé el gran boom de l'estiu al Regne Unit? O és que TV3 confia molt en el producte i és una manera encara més de fidelitzar el 3XL? I això ens remet a un reguitzell de “per què?”.

Per què ens enganxem a El planeta de los simios a La 2? Per què Southland l'hem de veure a Nitro? Per què busquem Modern family a Neox els dimarts? Per què tot i haver deixat l'institut ja fa anys que anem a raure massa sovint al 3XL a veure The Misfits? Doctor Who? o The Inbetweeners? Per què, si fóssim a casa a l'hora de berenar, tornaríem a veure les aventures d'Alias a FdF? Per què Nitro de matinada emet capítols vintage d'Expediente X? Per què després em diuen que a la tele no fan mai res de bo?