Models de dones

En el Dia de la Dona Treballadora, Belén Esteban s'asseia, com gairebé cada tarda quan no és a Punta Cana, al plató de Sálvame. Lluïa la camiseta de Torrente 4 i, a banda de mastegar xiclet i fer cara de fàstic quan no l'enfoca la càmera, poca cosa feia. No se li demana més. Belén Esteban escalfa banqueta per quan se la necessita –parlar de Jesulín o sortir del plató aïrada per qualsevol polèmica– igual que Lydia Lozano o Karmele Marchante, que amb la seva absència –està dolguda per la càmera oculta feta a Tortosa– ja fa el que se li demana.

En el Dia de la Dona Treballadora, per molt que la televisió reflexioni amb debats i documentals, i en els TN s'ensenyi el vídeo de denúncia de Daniel Craig (James Bond) transvestit de dona, per molt que la televisió es recordi d'educar en la igualtat el 8 de març, la televisió en femení de cada dia és una altra. És una dona que s'exalta, crida, insulta i ofèn. És una dona que s'acredita als platós com a examant, filla de, xicota de o exsenyora de. És una dona que exhibeix la ignorància i el polígon com un valor. O és una dona frívola, que només busca un mirall i fa del luxe la seva única credencial. O és una dona que presenta notícies com si fos en un anunci de L'Oréal. O són dues dones discutint sobre qüestions de dones, fent de l'enfrontament dialèctic el verdader espectacle; perquè hi ha dos homes que s'ho miren rient per sota el nas. O són dones que semblen haver perdut el raciocini i només actua per sentiments. I les dones ens ho mirem, des del sofà, i assumim passivament els models de dones que ens mostra la televisió.