La mirada
La Sexta 3
I sense oposar resistència vaig capbussar-me en l'obra mestra de David Lean
El que més m'agrada de La Sexta és La Sexta 3. És una d'aquelles emissores que m'agrada qualificar de refugi espiritual. Home, és cert que hi emeten algunes tonteries (Palabra de mujer, Llena de amor) però tenen la delicadesa de programar-hi autèntiques delícies fílmiques a les quals sempre ve de gust retornar i assaborir com aquella primera vegada.
L'altre dia, al vespre, vaig arribar a casa i quasi d'esma, com faig quasi cada dia, vaig encendre la tele. Nul·litats per donar i per vendre, alguna espurna de diversió discreta i, quan arribo a La Sexta 3, justament començaven els títols de crèdit de Doctor Zhivago. Caram, estic de sort, vaig dir-me. I sense oposar resistència vaig capbussar-me de nou en l'obra mestra de David Lean, en la música de Maurice Jarre i la bellesa inabastable de Julie Christie. Volia trucar a l'emissora i disculpar-me per haver dit que El intermedio cada dia fa menys gràcia. I aquests dies podem gaudir d'El manantial, que segueix sent la millor creació de Gary Cooper; de Lenny, apassionant retrat del gran Lenny Bruce a càrrec d'un Dustin Hoffman memorable; Bésame tonto, film d'entretemps de Billy Wilder amb Dean Martin interpretant-se a ell mateix; Bitelchus, peça d'orfebreria del primer Tim Burton, el millor.
A vegades la televisió és això: refugi i record, subconscient reverdejat, descobriment de joies antigues, nous mars per on fondejar i deixar-se dur per la quietud d'un instant, per la glòria fugissera de l'art. Passat i present. Felicitat.
