Clara

No sorprèn la vigència, encara, de molts moments del telefilm Clara Campoamor. La mujer olvidada que La 1 va emetre dimecres. Una mostra de l'actualitat dels anys trenta la percebem en la frase que diu el personatge que interpreta Mar Ulldemolins: “Cada vegada puc comprar menys amb els mateixos diners”. Hi ha, però, molts detalls que ens evoquen el present i moltes picades d'ullet a la dona i una reflexió al que vol ser, com ara el diàleg entre Clara Campoamor i la seva cunyada: “No et creguis més dona per tenir un home al costat”, li diu Campoamor, i la noia respon: “I tu més llesta per no tenir-lo”.

El telefilm, una coproducció de TVE i TV3 però en què domina l'empremta catalana amb la participació de tots els actors del país, recrea la vida de Clara Campoamor tot desetiquetant-la. És una història de personatges i és interessant com s'explica a partir del periodista que, a l'inici, no li dóna cap valor com a notícia periodística i, al final, se la mira amb ulls d'enamorats; concessió a la quota romàntica d'un telefilm que se centra en el debat parlamentari –gravat al Parlament i no al Congrés, per cert– i ho planteja de forma vibrant, com si fos una guerra dialèctica en una sèrie americana d'advocats.

Hi ha una gran diferència entre els biopics de Tele 5 i Antena 3 i els de TVE, i és la tria de personatges. La història s'aprèn a la tele; poques vegades en els manuals escolars. I en aquest sentit, després de la Campoamor potser seria hora també de novel·lar la vida de Frederica Montseny. Per cert, Antena 3 celebrava el dia de la dona amb La sonrisa de Mona Lisa, Julia Roberts despertant consciències d'universitàries de casa bona.