Comunicació

El zàping

‘Polònia' zàping

Fa temps que els polítics han deixat de ser la revelació

Que Polònia ha creat un univers paral·lel –a l'estil Fringe–, una Catalunya de l'humor en miniatura, és indiscutible. En els cinc anys i un mes escaig que Polònia és a la graella, el programa ha passat de fixar-se únicament en els polítics a abraçar altres realitats: la de la tele, per exemple. I són els gags que ens agraden més perquè deriven cap a terrenys d'una absurditat genial. Són de més bon veure que els que transcorren a La Moncloa. Parlem de L'hora del lector, per exemple. No trobarem cap gag que no sigui de col·leccionista. I fa temps que els polítics han deixat de ser la troballa, el personatge revelació; des del paranoic Acebes que feia Bruno Oro, diria. Ara ho són els periodistes, l'star system de TV3: començant per Josep Cuní i Pilar Rahola i continuant per Mikimoto i el Mini Molina –no en Molina– fins a Albert (llavis molsuts) Om, Antoni Bassas i recentment la imitació que fa Manel Lucas de Martí Anglada. Per exemple, dijous, el gag dels homes del temps amb l'aparició del Mini Anglada em va recordar un espectacle de guinyols i l'espectador –com un nen– assegut davant dels ninots. La paròdia de Molina fa molts posats i s'enfada i es mou com si fos un titella. O la imitació de Monegal com un avi entranyable que ja repapieja, fent parella amb el seu canari Pepitu, el veritable crític televisiu. I és que els referents televisius tenen l'habilitat de connectar fàcilment i d'aquí que a Joana Ortega li van donar el paper d'Ermessenda. A en Duran i Lleida –que sempre el pinten queixós– el podien haver fet sortir a un gag d'Infidels. I convidar l'Aina Clotet a fer un cameo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.