‘Boig per tu' mou el món

Fa una setmana, Catalunya plorava la mort de l'Ignasi a Polseres vermelles de TV3. La plorera nacional –i la indignació– es feia visible a les xarxes socials. Si la meva generació va quedar traumatitzada per la mort de Chanquete; la generació polsera estava en estat de xoc per la del guapo. L'ànima de la sèrie, Albert Espinosa, assossegava els ànims emprenyats al Twitter i al Facebook i remetia al seu bloc. No és que Espinosa donés explicacions del perquè de la mort d'un jovenet –és una trista realitat, però realitat–, sinó que esperonava tothom a veure el capítol següent per entendre el que no s'havia volgut entendre: “L'Ignasi és un d'aquests valents que ha distret la mort perquè potser 2 o 3 polseres puguin seguir vivint”, deia Espinosa. La de l'Ignasi va ser una mort redemptora; i així s'explica en l'últim capítol, amb rècord d'audiència. Plorera a cada escena –a aquest pas Catalunya esgotarà les reserves de mocadors–, l'episodi repassava tots els estadis del dol: la negació, la ira, la tristesa i l'acceptació. I és aquí quan Espinosa, el mag de la tristesa i l'alegria, fa aparèixer com a filòsof guionista que és pensaments de vida que potser no et fan més feliç però et fan somriure més sovint. L'homenatge a l'amic mort consisteix a viure per ell algun moment que li hauria pertocat: un petó, una abraçada, una cançó. I en una sèrie que fa una aposta decidida per la música en català, la melodia màgica havia de ser Boig per tu, l'himne emocional de Catalunya. Quants cops heu posat la ràdio, ha sonat Boig per tu, l'heu taral·lejat i ha obrat el miracle? En el món groc d'Espinosa tot és possible.