El debat emmascarat

Durant anys, la qüestió de la independència de Catalunya mai s'ha abordat amb veu alta, amb arguments i seriositat. Si se'n parlava, volia dir fer-ho amb la boca petita perquè la qüestió se la considerava pròpia de la rebel·lia, de l'idealisme adolescent; de quatre maulets amb estelades cridant consignes una nit que el Barça ha guanyat al Madrid. Arenys de Munt va obrir la llauna i la qüestió s'ha traduït a TV3, deixant de banda els TN i els matins d'en Cuní, en un documental i un parell de debats o semidebats. Amb Adéu, Espanya?, per primer cop, TV3 va abordar la qüestió en veu alta, amb arguments i amb seriositat. Aquest primer cop va provocar coïssor als qui ja sabíem que la qüestió els provocaria coïssor. El parell de semidebats són les dues edicions amb què Banda ampla ha emmascarat la qüestió. El 3 de març de l'any passat, el programa va convidar una cinquantena d'universitaris perquè reflexionessin sobre el futur polític més immediat, coincidint amb la tercera jornada de consultes sobiranistes. I dijous, a propòsit de la consulta de Barcelona, Banda ampla va reincidir amb el tema però buscant el subterfugi de la participació ciutadana en tot tipus de consultes. Fins a la una de la matinada no es va parlar obertament d'avantatges i inconvenients de la qüestió i encara d'aquella manera; amb monopoli de torn de paraula d'uns pocs. Quan hi penso només veig les intervencions d'un actor que advocava per un discurs federalista demodé i que semblava fer un càsting. Durant anys, no hi ha hagut un debat obert sobre la qüestió i, encara ara, no hi és.