Repensar l'educació

El dia abans de l'inici de les vacances escolars de Setmana Santa, 30 minuts parlava de mestres i d'escoles, d'ensenyament i d'educació amb exemples; models que no necessàriament han de ser miralls. L'escola preocupa i interessa i TV3 fa anys que no li és aliena. És més, és el que se li demana: reportatges que segurament no resolen res, però ajuden a compondre realitats complexes. El 2005 va dedicar una setmana temàtica a la figura dels mestres i recordo que Cuní va moderar un debat. Per tant, com que el tema és i ha de ser recurrent a la televisió pública, el reportatge tenia com a fet diferencial l'enfocament del problema: mostrant situacions concretes del model finlandès i del nord-americà i que un pedagog, un catedràtic, la consellera, una família i el claustre d'un institut hi diguessin la seva. El valor del treball que firmava Manel Alias destacava pels testimonis. Un nen que estudiava en una escola finesa però que també havia provat el sistema espanyol era contundent: “Aquí t'ensenyen com es fa, allà només t'expliquen com ho diu al llibre”. Les comparacions sempre són odioses i més quan es fan amb entorns tan diferents del català. L'escola finlandesa d'Espoo semblava un museu d'art contemporani i als Estats Units tot s'impregna de competitivitat i els mestres tenen una vocació de lideratge. Mirant el camí dels altres pots trobar el teu? Aquesta era la filosofia del 30 minuts, però el que és clar és que després de veure'l et queda la sensació que t'han posat el caramel a la boca i te l'han tret; has vist el país de les meravelles –neu, plaça a la llar d'infants per dret i taxis gratis per als nens a Finlàndia– i t'has deprimit encara més.