Et queda un minut

Em dues o tres ocasions m'han preguntat, amb certa suspicàcia afegida, per què m'agrada tan poc la programació de Cuatro i La Sexta. No es tracta que m'agradi poc o molt, que m'entusiasmi o em fastiguegi. No es tracta de la qualitat concreta d'un programa o un altre, sinó que és més aviat una qüestió d'aromes, de sensacions, de feelings, dit a la manera guardiolesca. Fer televisió és difícil, molt difícil. Implica la suma de moltes dinàmiques, moltes rutines de producció i creació que costen molts esforços i sacrificis a molta gent. Per tant, em sembla que sempre ha de quedar clar que aquesta columna s'aproxima a les propostes televisives, siguin quines siguin, amb l'admiració que tot teleaddicte porta incorporada al seu ADN. Dit tot això, i sense voler caure en simplificacions matusseres, no és cap disbarat suggerir que la qualitat d'una emissora pot mesurar-se amb notable exactitud pels seus informatius. Cuatro i La Sexta tenen uns mals informatius. Grollerament tendenciosos, amb una agenda temàtica pròpia que transita de la frivolitat a l'humorisme sense venir a tomb de res. La informació esportiva dels Manolos massa sovint voreja el mal gust. En l'àmbit esportiu, per molt que m'hi esforci no aconsegueixo comprendre Minuto y resultado. L'obsessió que totes dues emissores tenen pels reality shows de quarta i cinquena divisió és un cas que caldria estudiar amb certa serietat. L'últim exemple? Tienes un minuto, incomprensible horror a la manera de Mujeres y hombres y viceversa que, em temo, té els dies comptats.