‘Rocky' vs. ‘Gladiator'

Diumenge passat no l'altre, la gran pel·lícula de La 1 era Gladiator. Podríem pensar que TVE s'avançava a la Setmana Santa cinèfila, que, amb algunes clàssiques excepcions –Ben-Hur a TV3, Quo Vadis i La historia más grande jamás contada a La Sexta i Els deu manaments a La 1– ha estat força laica; Tele 5 no ha emès aquelles produccions de Mediaset; històries de sants, de beates i de pontífexs. Podríem pensar que amb Gladiator, TVE s'apuntava a la moda d'històries èpiques, de suor, sang i arena que la sèrie Spartacus de Cuatro ha revifat. Podríem pensar tot això, però el que vam pensar era que TVE havia enviat un missatge subliminar i, com si fos Guardiola a la final de Roma, havia programat –a l'inici de la setmana del primer duel–el muntatge original per motivar els gladiadors del Madrid. I el dissabte 16 a la gespa ufanosa del Bernabéu es va poder escoltar el Nessun dorma. On hi hagi una ària cantada per Pavarotti, que calli Shakira. I no sé si els guionistes de Crackòvia hauran de variar la lletra de Mou, res posats a fer ara el repertori de cançons populars infantils catalanes. TV3 va contraatacar Gladiator amb la promo de la final de Copa i prenent com a fil narratiu un clàssic de suor, sang i ring: Rocky. El cinema pugilístic és la gran metàfora. Rocky es va enfrontar a Mr. T a Rocky III i a un supersoldat rus a Rocky IV. I sempre comença perdent: l'omplen de blaus, li fan trampes, es dessagna i, quan sembla que tot està perdut, sona Gonna fly now de Bill Conti (o l'Eye of the Tiger, que és més punyent), es pugen les escales (les de la catedral de Girona o les de les fonts de Montjuïc) i la victòria final és de Rocky.