‘Herois' i Pla

Discutíem amb un company cinèfil qui guanya en pornografia sentimental. Qui és més cruel i no té misericòrdia del protagonista i no perdona ni un moc ni una llàgrima? Disney o el tàndem Pau Freixas-Albert Espinosa? Tot això, arran d'Herois, la pel·lícula que dilluns de Pasqua va suplir emocionalment el món dels nens de Polseres vermelles; TV3 ha sabut aprofitar l'efecte Espinosa. La televisió és aquella pantalla que multiplica i permet descobrir el que es va deixar escapar al cine. Algú podria pensar que la millor hora per a Herois hagués estat a la sobretaula, perquè la mainada, fans dels Polseres, veiessin els seus herois. Error. Són els herois de la mainada dels vuitanta, la que va créixer amb E.T. i Els Goonies –la pel·lícula en fa homenatges evidents–, de la generació del baby boom que ha idealitzat una infantesa de Nocilla, de tardes amb bicicleta –és simplista la comparació amb Verano azul, tot i que té aquest punt de tragèdia que marca la vida– i de moments irrepetibles i de felicitat perduda. I és la construcció dels records generacionals, el que Freixas i Espinosa fan molt bé. Des d'ahir que canto Forever young. TV3, però, ha deixat passar aquest Sant Jordi una efemèride: els 30 anys de la mort de Pla. No ha emès cap documental sobre l'autor empordanès. Sí que ho va fer La 2 divendres, amb un treball de Fernando Olmeda en què, a banda de fragments de l'entrevista de Soler Serrano –la veu en castellà de Pla recordava la del senyor Casamajor; per mi que Sardà s'hi va inspirar–, apareixia tothom que ha escrutat l'univers de Pla per fer un retrat completíssim. I TV3? Què li costava recuperar El meu avi de Pla i emetre'l pel 33?