Comunicació

El zàping

L'anticasori de Peñafiel

Estaven molt menys mesurats que quan es va casar Letizia

Un casori és molt lluït des del punt de vista d'espectacle televisiu. Algú replicarà que un enterrament papal o una cerimònia d'inici de pontificat tenen també la seva litúrgia plàstica. Però la transmissió d'una boda reial, que és entreteniment i frivolitat, té un màrqueting invencible: ven la felicitat de l'amor. I Guillem i Caterina es van prometre amor davant de moltes càmeres però amb pocs punts de vista: la transmissió va ser més aviat escadussera a l'hora de mostrar plans de situació, els convidats, què passava més enllà de l'altar. I què anima una transmissió sòbria? La xerrameca. El comentari és la vida del magazín. I on fan del comentari el seu modus vivendi? A Tele 5. Ana Rosa tenia ahir el cor habitual, algunes col·laboradores s'havien adornat el cap igual que Susanna Griso a Antena 3. Un acudit estètic. En general estaven molt menys mesurats que quan es va casar Letizia. Amb plomes al cap i confeti, es notava que s'ho prenien com una festa i no com un acte d'estat. Així, quan Caterina va sortir del Rolls Royce, al plató d'AR, extasiats en veure el vestit, van aplaudir i victorejar. No recordo tanta emoció amb Letizia, aquell dia de pluja. I sense Peñafiel no hi ha paradís reial, és un gag necessari (i n'és una mostra el petó que li va fer a la reportera en una connexió). La seva presència és important no pel que expliqui des de Londres dels protagonistes sinó de Letizia. Ho va fer en l'especial del canal Divinity i ho va repetir a Sálvame. Per Peñafiel l'important no és que Caterina s'hagi casat amb Guillem, sinó que ho hagi fet amb un vestit i un comportament molt millor que Letizia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.