Radiografies complexes

La relació entre valencians i catalans és molt complexa i s'embranca i s'emmetzina i va molt més enllà de l'etiqueta sense senyal, el terme que a les xarxes socials fa referència a l'apagada de TV3 al País Valencià. Sense senyal n'és el símbol, i és el fil que va estirar 30 minuts. El reportatge tenia vocació de retrat sociològic, i volia donar més veu a les situacions quotidianes –la convivència als pisos d'estudiants, les seves reflexions durant les Falles, i les d'una família castellanoparlant que educa els fills a l'Escola Valenciana– que no pas als intel·lectuals. I per això mateix hi vam trobar a faltar l'opinió del periodista Vicent Partal, de l'escriptor Joan F. Mira, del catedràtic Carles Solà... No ens van estalviar polítics. Per acabar anant a raure a la qüestió econòmica, que sovint menysté la riquesa cultural. Reportatge necessari –que els valencians han de veure per internet–,potser caldria no pas un 30 minuts sinó una sèrie que ampliés l'horitzó i abordés les relacions entre tots els territoris de parla catalana.

L'altra radiografia complexa va ser la dels funcionaris a Salvados. Potser és que la realitat és una caricatura o que la música tenia intencionalitat, però la idea final va ser la de l'oficinista que fa el cafè, molt relaxat i es queixa de la retallada. També van ensenyar com treballaven i es van recrear en l'home que amb parsimònia treia grapes a uns folis. No van incloure-hi la sanitat (sí l'educació) ni altres col·lectius i Évole va acabar entrevistant Rodríguez Ibarra. La qüestió de fons la va mostrar un funcionari, queixós pel fet que el govern extremeny no havia estat capaç d'incentivar la indústria, l'emprenedoria... L'espectador, però, es va quedar amb els acudits d'Évole.