Comunicació

La mirada

La fi dels clàssics

Lamentar un altre cop l'existència de periodistes ‘hooligans'

Va ser excessivament evident que la narració de Sergio Sauca del Barça-Madrid d'abans d'ahir era massa tendenciosa. Habitualment no em sembla un mal narrador de futbol, sap injectar ritme i no s'embarbussa amb consideracions fútils o capritxoses. Quan juga el Barça contra qualsevol altre equip que no sigui el Madrid fa veure amb notable habilitat que vol que guanyi el Barça. Però el partit de dimarts era una altra cosa. Se li notaven els colors a quilòmetres de distància. Va repetir fins a la nàusea que al Madrid li havien anul·lat un gol, quan tothom sap que la jugada es va interrompre abans que Higuaín colpeges la pilota al fons de la porteria. “Si fa un gol ara, el Madrid encara ho pot aconseguir”, “no és habitual que el Barça jugui una final de la Champions”. Està clar que aquí tothom té les seves passions i que no sempre és fàcil saber-les dissimular. Però home, a vegades hi ha coses que clamen al cel. Recordem que en un Madrid-Milan de la temporada passada els madridistes van posar el crit al cel queixant-se d'una retransmissió de TV3 que van considerar massa parcial. Qui no té un all té una ceba. Després vaig fer un tomb per Punto pelota. Així com el Marca i l'As s'acaben sempre que guanya el Barça, també les audiències del programa d'Intereconomía pugen com l'escuma. I no hi ha gran cosa adir. Només lamentar un altre cop l'existència de periodistes hooligans amb pa a l'ull incapacitats per a l'anàlisi, la ponderació, l'equilibri argumentatiu i la capacitat de distingir entre la rebequeria infantil i la mínima professionalitat. Ja s'ho faran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.