Comunicació

La mirada

Núñez torna al Camp Nou

Núñez s'emociona i els sanglots li interrompen el discurs

Dimecres, aproximadament a les 15.10 de la tarda. Al TN es troben en plena informació esportiva. Escolto quasi d'esma, però no em fixo en les imatges. De sobte ens expliquen que Lobo Carrasco ha presentat el seu llibre de memòries a les instal·lacions del Camp Nou i que un dels escollits per dir unes paraules és Josep Lluís Núñez. Oh! Núñez ha tornat a trepitjar la zona noble de l'estadi després de molts anys de no fer-ho –Laporta era el dimoni– i val la pena estar atents a què s'hi ha esdevingut. Resulta revelador que no escoltem ni una sola paraula pronunciada per Carrasco. Només ens ofereixen declaracions de Rosell, que agraeix a l'expresident la seva llarga i intensa dedicació a l'entitat i així aprofita per clavar una plantofada al seu examic Jan, i de Núñez, que explica una anècdota apassionant sobre el jovenet Carrasco, que va anar a viure a la Rambla i es va trobar amb un caos de festes i soroll que podia dispersar el seu talent. El relat està a l'altura dels seus mítics discursos sobre els llambordins, els sandvitxos i sobre la seva portera (si algú no té ni idea de què estic parlant que consulti urgentment el Youtube). Però trobo a faltar quelcom, alguna cosa grinyola. I al final tot acaba injectat de sentit: Núñez glossa la figura de Carrasco, s'emociona i els sanglots li interrompen el discurs. Alguns trobaven que la paròdia de Carlos Latre al Crackòvia estava periclitada, que no responia a la realitat i calia actualitzar-la. Doncs ja ho veuen, no m'imagino millor refutació que aquesta. Llarga vida!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.