Comunicació

La mirada

‘Més que futbol'

Tampoc vaig acabar de veure clares les classes de lideratge

Doncs em sap greu, però vaig quedar un pèl decebut amb el 30 minuts de diumenge Més que futbol, sobre la influència del cicle victoriós del Barça i de la seva manera de fer en altres àmbits de la societat més enllà de l'esport. Era atractiu el punt de partida, però també eren grans els prejudicis: el Barça a la sopa i fins i tot al 30 minuts. Cal? Doncs vistos els resultats, no m'acaba de convèncer la proposta formulada.

Van donar veu a testimonis rellevants (Besa, Segurola), però també a d'altres que grinyolaven una mica perquè no acabaven de transcendir l'evidència (Salvador) o bé perquè formulaven analogies un punt capritxoses (Wagensberg). El símil jazzístic era prometedor, però va quedar un punt desdibuixat. Els exemples mostrats sobre l'aplicació de la filosofia triomfadora del Barça en altres àmbits del coneixement van ser interessants però no sé si gaire ben trobats. Especialment fluixa la classe de l'IESE, que em va semblar –si se'm permet l'expressió– tirant a patillera. Ben explicat, això sí, el cas del Banc Sabadell amb Guardiola com a reclam publicitari. Tampoc vaig acabar de veure clares les classes de lideratge i de formació de directius. Un pèl inflada, l'anècdota. Fa pocs dies Sandro Rosell va queixar-se perquè considerava que tots plegats ja havíem girat full de la meritòria i enlluernadora victòria de Wembley. Home, què vols que et digui? Una cosa és no girar full al dia següent i l'altra és fer tan grossa la pilota que ja no pugui ni tan sols entrar dins de la porteria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.