Només és futbol

Ni Coldplay, ni Scissors Sisters ni The Killers ni el Nessum Dorma –que això de relacionar l'èpica amb l'òpera més que un tòpic és un recurs excessivament usat– el 30 minuts va optar pel jazz com a banda sonora del reportatge Més que futbol sobre els valors que impulsa i transmet el Barça. El jazz servia de fil conductor i també com a exemple: amb l'excel·lència individual s'aconsegueix l'excel·lència grupal. I bé, el jazz ho fa bonic, ho endiumenja, hi posa més poesia, perquè la música dissimulés el contingut: decebedor. Decebedor per l'excessiva teoria i perquè sembla que el que diuen pensadors, catedràtics i antropòlegs –i diuen coses vistes, sentides i llegides no ara, sinó fa ja tres anys, amb la primera temporada de Guardiola– té molt més valor. Prefereixo l'anàlisi que van fer els entesos: els periodistes esportius, que de fet ho prediquen des de fa tres anys. Sembla que tots plegats haguem descobert la sopa d'all. Tant els de les escoles de negoci –només ho exemplifiquem amb una escena gravada a l'IESE i una declaració sense massa contingut, per cert?– com aquest altre negoci que són els coach per a directius. I quina és aquesta fórmula màgica? La feina diària, l'esforç, la humilitat, el sacrifici, saber treballar en equip... Fa tres anys, amb la temporada perfecta del Barça, els mestres van aprofitar per inculcar els valors de tota la vida als alumnes gràcies al fet que Guardiola ho havia fet visible. Calia també fer una falca gratuïta a Banc Sabadell? Segurament el reportatge ve tard i és oportunista perquè només és futbol; amb la grandesa que això significa.