Moda i sèries

Què recordem d'una sèrie, al cap dels anys? Un diàleg? El final? Una cançó? O el vestit que llueix la protagonista en la careta inicial; un tutú de ballarina, xop per culpa d'un autobús dels carrers de Nova York? El llegat de les sèries és divers però el vestuari és, segurament, la primera imatge –la tele és sobretot estètica– que evoquem en un moment de nostàlgia: el xandall de rus de la senyora Fletcher a S'ha escrit un crim, les gavardines XXL i un tallat de cabell indefinible que van definir la pèl-roja Scully en les primeres temporades d'Expediente X o l'estilisme Armani de Don Johnson a Corrupción en Miami. La influència de les sèries en la moda ve de lluny, i són la passarel·la més popular –la protagonista de Gossip girl, Blake Lively, és l'hereva de Sarah Jessica Parker com a icona de tendències–. Amb relació a Sexo en Nueva York, hi ha un abisme, quant a estilisme, entre les primeres temporades i les últimes; les marques i els Manolos encara no havien pres protagonisme en les relacions home-dona. Però és també en el vestuari on es nota la caducitat que castiga precisament les sèries contemporànies, en què es vestia seguint l'avantguarda de l'època. El pas dels anys és particularment cruel amb l'estilisme de mitjans dels anys noranta –aquells texans fins a dalt la cintura de Brenda i Kelly a Sensación de vivir–. Es produeix l'efecte contrari amb una sèrie d'atmosfera i que es construeix a partir del vestuari. Mad men recrea amb tant detallisme els anys seixanta, fa el passat tan present, que, igual que els vestits que lluïa Grace Kelly a La finestra indiscreta, si els veiéssim a Zara, ens els compraríem.